Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que als partits polítics els passa una cosa similar. En aquests moments, doncs, són incapaços de treballar per dos objectius a un mateix temps i el que estan fent és prioritzar. No cal dir que, ara per ara, guanyar les municipals és el seu principal objectiu.
Les eleccions avançades, malgrat semblar una contradicció, s’han endarrerit. I a hores d’ara més d’un desitjaria que l’ANC entrés en una crisi interna profunda. O bé, com a mal menor, que ens dediquéssim exclusivament a dinamitzar i mobilitzar la societat l’11 de setembre. Més d’un voldria que la feina de l’Assemblea es limités simplement a això i que deixéssim que la política la facin els polítics.
L’Assemblea fa nosa i d'aquí provenen alguns dels intents de desprestigiar-la. Només heu de veure les darreres filtracions interessades a la premsa. La unitat d’acció, la real i no la que es fa només amb paraules, sembla no interessar, és tan incòmoda i fa tanta nosa com ho pot fer l’ANC.
No hem arribat fins aquí, no hem arribat tan lluny perquè el procés caigui ara exclusivament en mans dels partits polítics, i menys quan alguns semblen anteposar els seus propis interessos als del país. L’Assemblea som un actor principal, conjuntament amb altres organitzacions i forces polítiques, en tot aquest procés i en cap cas abandonarem aquesta posició que hem mantingut en els darrers dos anys.
Som on som i tenim el que tenim. Unes eleccions en l’horitzó de 8 mesos que, tal com estan programades, ja no podran ser plebiscitàries. Unes eleccions que, si no aconseguim que es produeixin canvis importants, no ens serviran per avançar definitivament cap a la independència.
Només la unitat d’acció, àmplia i transversal, farà que aconseguim el nostre objectiu. Només l’ANC i la societat civil organitzada poden ser els impulsors i els garants d’aquesta unitat d’acció. Només la força de la gent farà que les eleccions del 27 de setembre esdevinguin realment un plebiscit per la independència i obrin el pas al procés constituent de la República catalana.
Que el partidisme, doncs, no ens faci traïdors.
Font: BonaFeina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada