Marta Espasa: "Informació rigorosa i honesta"

Els ciutadans tenim el dret de tenir informació de tots els aspectes que són relatius a l'administració pública. En concret, hem de saber de qualsevol administració, ja sigui l'ajuntament, la diputació, la Generalitat o el govern central, en què, com i on gasta els ingressos que obté dels ciutadans en forma d'impostos. Només així podrem valorar de manera correcta l'actuació de qualsevol administració. Ara bé, la informació ha de ser pública, veraç i objectiva.

En aquest sentit, ens ha d'indignar que hi hagi persones que creïn opinió -ja siguin polítics, acadèmics o tertulians- mitjançant afirmacions poc rigoroses i fins i tot falses, ja que poden contribuir a la confusió general. Els posaré uns exemples de com en algun cas el debat mediàtic no ha estat a l'altura del que era desitjable.

Arran de l'anunci de la publicació de les balances fiscals que el ministre Montoro ha encarregat a tres acadèmics, em sorprèn que hi hagi persones que n'opinin i que en parlin amb contundència, però sense haver-se documentat prou. És el cas d'una persona que participava en una tertúlia radiofònica i que afirmava, amb tota vehemència, que les balances fiscals que havia fet la Generalitat no incorporaven la Seguretat Social. Això és totalment fals: sempre s'hi han inclòs tant les cotitzacions a la Seguretat Social que aporta Catalunya a aquesta administració com les pensions que la Seguretat Social paga als ciutadans residents a Catalunya (jubilació, atur, malaltia, viudetat, etc.). Això vol dir que aquella persona opinava sense haver consultat cap dels treballs de balances fiscals realitzats i penjats a la pàgina web de la conselleria d'Economia.

Un altre aspecte relatiu a les balances fiscals és que hi ha persones que argumenten o, més ben dit, diuen com si dictessin sentència, que un dels dos enfocaments metodològics per calcular la balança fiscal és totalment erroni i incorrecte. Es refereixen al mètode del flux monetari. Jo puc entendre que a determinades persones no els agradi, o que se sentin més còmodes amb l'altre criteri, el del flux del benefici. Però una cosa és justificar per què s'utilitza l'un o l'altre, i una altra cosa és, d'entrada, desqualificar l'altre enfocament sense donar arguments de pes i, de retruc, desqualificar tots aquells que el calculen. No em sembla honest.

Cal dir que el mètode del flux monetari té com a objectiu estimar l'impacte econòmic del govern central sobre un territori. Consisteix, fonamentalment, a imputar les despeses del govern central al territori on es realitzen i a assignar els impostos al territori on es genera l'activitat gravada. És un mètode que fa més de vint-i-cinc anys que s'utilitza a Catalunya. Però no només a Catalunya, també a Espanya. De fet, les balances fiscals que va estimar el govern central corresponents a dades del 2005 calculaven les balances fiscals tant amb el criteri del flux monetari com amb el del benefici. I, a més, cal dir que aquest càlcul estava avalat per una comissió d'experts que va crear l'Institut d'Estudis Fiscals, amb tretze acadèmics i representants d'organismes com l'Agència Tributària, l'INE i el mateix ministeri. A més, s'utilitza, també, en països com els Estats Units, el Canadà, Austràlia i a la mateixa Unió Europea. Per tant, dir públicament que és incorrecte i que és un nyap és senzillament faltar a la veritat.

Altres afirmacions que denoten una falta greu de rigor i que tenen per objectiu crear confusió a l'opinió pública són les que han fet últimament alguns membres destacats del Partit Popular, quan han dit en públic que Catalunya és la comunitat autònoma més ben finançada, perquè és la que obté més recursos. Aquesta afirmació pot ser certa si analitzem la informació en valors absoluts, però aquests polítics han de saber que per poder fer comparacions cal relativitzar les xifres. És evident que Catalunya ha de comptar amb més recursos que la resta en valors absoluts, a causa a la seva grandària. ¿O és que la Rioja, Múrcia, l'Aragó o Astúries han de tenir més ingressos que Catalunya? El que cal comparar són variables homogènies, com, per exemple, el nivell d'ingressos per habitant de què disposa Catalunya. I, en aquest cas, veiem que és la desena comunitat. I per ser encara més rigorosos, s'hauria de tenir en compte el nivell de preus de cada comunitat, perquè no costa el mateix la provisió d'un servei públic a Conca que a Barcelona.

Per sort, en els últims temps he detectat que la ciutadania és cada vegada més bel·ligerant en aquests aspectes i demana més transparència, més informació, però també més honestedat i rigorositat en la informació generada, publicada i valorada.

Font: ara.cat