diumenge, 16 de febrer del 2014

Judit Clarasó: "Quatre conceptes bàsics de dret constitucional, d’aquells que aprens a la Universitat només començar"

La Constitució és democràtica, d’origen popular. Això vol dir que el poble l’ha votada. Però de quin poble estem parlant? Si home, d’aquells ciutadans que després de quasi quaranta anys de dictadura franquista on els drets fonamentals eren vulnerats a tort i dret, van veure una espurna d’esperança amb la Carta Magna. I qui no l’hauria votada llavors? Evidentment, trenta anys més tard de ben segur que més d’un no la votaria pas! A més a més democràtica vol dir que el poder resideix en la nació, en el poble. Llavors com es pot entendre dintre d’aquesta suposada constitucionalitat que el poble català no pugui portar a terme una consulta i decidir sobre el seu futur?

La Constitució és consensuada. És a dir, que fou el bonic fruit d’un pacte entre totes les forces polítiques del moment, d’aquell moment clar. Forces amb herències franquistes, amb vincles falangistes i reminiscències d’un règim sense drets. En podem dir d’això consens?

La Constitució és incompleta. Característica que permet que sigui desenvolupada i ampliada per lleis posteriors. Lleis que l’han de respectar (òbviament ?). Però en els temps que corren, el Tribunal Constitucional, el seu màxim intèrpret i qui decideix la suposada constitucionalitat de les lleis, ha perdut tota independència (si més no la poca que ha tingut en l’era democràtica). Llavors com podem estar segurs que totes les lleis que completen la Constitució són legals i constitucionals? I encara més, si suposadament totes són del tot constitucionals, em pregunto perquè la llei de consultes del Parlament de Catalunya no ho és!

La Constitució és deliberadament ambigua per tal de què la mateixa es pugui adaptar al pas del temps. Realment es porta a terme? Els anys passen, les realitats en són unes altres però ella segueix allà estàtica i ancorada en temps ancestrals recordant i representant més a una arcaica dictadura que a una democràcia moderna. Potser l’ambigüitat recau en el fet de què els poders polítics l’interpreten com els ve de gust...

La Constitució és rígida, la qual cosa vol dir que disposa de mecanismes complicats de revisió i que per tant en fan difícil la seva modificació. A raó d’aquesta connotació, és va preveure que fos ambigua. Si tenim en compte que tampoc es fa factible que amb els anys aquesta s’adapti a les noves realitat socials, llavors de ben poc serveix.

Aquesta és la Constitució de l’era democràtica, la mateixa que permet que un magistrat del Tribunal Constitucional hagi militat, en actiu en el seu càrrec, a les línies del PP (recordem que aquest tribunal és el màxim intèrpret de la Constitució). O la que permet que el Castellà (la llengua del “imperio”) passi a ser vehicular a les escoles de tot el territori nacional imposant-se per damunt les altres llengües constitucionalment emparades, vulnerant així el principi constitucional de cooficialitat. Sense oblidar-nos del fet que deixa que polítics corruptes es passegin impunement i es mantinguin en el càrrec després d’haver desviat fons públics o malversar-los (diguem-ne robat). I no podem pas oblidar-nos de la família reial, que també surt impune d’escàndols que no tenen nom! O fins i tot la que no fa res davant dels repetits actes feixistes o nazis en ple segle XXI. Si senyor, això és democràcia en estat pur!

I jo em pregunto, és aquesta la norma que no permet que el poble català exerceixi el dret a decidir, a votar? El dret al sufragi universal, lliure, directe, igual i secret és un dels pilars bàsics de qualsevol democràcia, no? I que la mateixa Constitució recull com a principi bàsic. Llavors, per què carai el referèndum del 9 de novembre es suposadament il·legal i no pot dur-se a terme?

Així doncs, la Constitució és utilitzada i interpretada segons les conveniències dels poders de Madrid. Quan a ells els va bé la vulneren, vull dir la interpreten a la seva manera. I quan no els interessa, llavors tot plegat esdevé inconstitucional. Ben curiós, oi?

Resulta que el clam d’un poble no és suficient per a deixar que la Constitució sigui constitucional i nosaltres els catalans puguem exercir el nostre dret d’autodeterminació. Una condemna immerescuda.

Deixeu-nos votar!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada