«Des de Dalt no volen reconèixer la seva situació de privilegi i només calculen les balances fiscals pel mètode del cost benefici»Hi ha certa confusió sobre els mètodes de càlcul de les balances fiscals i com s'han d'interpretar els seus números. Voldria posar un senzill exemple a fi d'explicar quin és l'objectiu i quina informació aporta cada mètode de càlcul.
Suposem que dos ciutats: Vila de Dalt (Dalt) i Vila de Baix (Baix) necessiten una escola pels seus infants. Els dos ajuntaments es reuneixen i acorden destinar-hi 2 milions d'euros cada un per la construcció d'un centre compartit, ho fan doncs a parts iguals ja que l'escola tindrà 200 estudiants de Dalt i 200 estudiants de Baix. Com que l'alcalde de Dalt té influència, l'escola s'acaba construint a la seva ciutat. Els quatre milions del pressupost es gasten a Dalt adjudicant l'obra a una constructora de la ciutat. Una vegada construïda l'escola, amb influències també, es contracten tots els professors i treballadors entre la gent que viu a Dalt. L'escola pagarà els salaris de 50 treballadors tots de Dalt i cap de Baix. El mateix alcalde presumeix de que l'escola representa un gran impuls per l'economia de la Vila de Dalt. Pel funcionament de l'escola, cada ciutat aportarà a parts iguals 500.000 euros anuals per educar els seus infants, és correcte ja que cada ciutat ocuparà la meitat exacta de places.
Mètode flux monetari. A l'hora de calcular les balances fiscals pel flux monetari veiem clarament que Baix aporta mig milió d'euros al pressupost d'educació però no veu retornat ni un sol euro a la butxaca dels seus veïns. Tota la despesa, un milió d'euros en salaris i compres van a parar a l'economia de Dalt, facilitant així cada any el creixement de la ciutat i fomentant la construcció de pisos i serveis pels 50 nous treballadors i les seves famílies. A Baix no hi ha cap retorn econòmic dels impostos que paguen perquè l'alcalde de Dalt així ho va decidir. Com que cada ciutat paga mig milió, Dalt en rebre el total d'un milió en salaris, té una balança fiscal positiva de mig milió, mentre que la de Baix és negativa en el total del mig milió d'euros que paga. Si la suma dels saldos positius i negatius de tots els territoris no és zero el càlcul de la balança fiscal estaria mal fet.
Mètode cost benefici. Des de Dalt no volen reconèixer la seva situació de privilegi i només calculen les balances fiscals pel mètode del cost benefici. Aquest mètode, el que considera és que 400 infants de les dos ciutats són els destinataris d'un milió d'euros de despesa pública, i per tant cada territori té una prestació de 500.000 euros, de manera que les balances fiscals són equilibrades per les dos ciutats, amb saldo zero. El país és democràtic i just amb tothom.
Però hi ha més, l'alcalde de Dalt explica que hi ha un servei públic d'autobusos per què els infants de la ciutat de Baix puguin venir a l'escola, i que per tant la balança fiscal, que ara anomena “cuentas públicas regionalizadas”", és negativa per Dalt, ja que els nens de Baix gaudeixen d'un servei d'autobusos que per contra els seus infants no tenen. En sentir això, la gent de Dalt cada vegada agafa més mania als veïns rondinaires de Baix i es decideix que en el futur l'autobús serà de peatge.
L'escola es podia haver construït a qualsevol de les dues ciutats o en un punt intermedi, però és una decisió política el que la va fer construir a la Vila de Dalt.
Font: naciodigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada