Toni Soler: "Un acord per esvair dubtes"

MAJORIA. Han aparegut dues enquestes sobre la cèlebre doble pregunta, i en tots dos casos s'estableix una majoria independentista per damunt del 55 per cent, una xifra notabilíssima tenint en compte a) els dubtes que genera el procés, b) el desgast del govern de CiU a causa de la crisi, c) les amenaces i el joc soterrat del govern espanyol i d) l'aguda diversitat del cos electoral català. Comptats aquests inconvenients, l'adhesió que suscita el moviment sobiranista és molt destacable, i tot fa pensar que "el problema", com en diuen a Madrid, és un fenomen estructural que no desapareixerà per si sol, ni tampoc se l'endurà el vent de la recuperació econòmica -quan arribi-. En el sondeig que va fer públic el programa de Josep Cuní, però, hi ha alguns aspectes inquietants: tot i la massiva mobilització del sobiranisme català, el seu creixement sembla haver-se estancat. I la seva força és relativament petita a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ens hem afartat de dir que el procés és transversal, però continua sent un fenomen molt catalanoparlant, i això, malgrat els esforços de la gent de Súmate, demostra que hi ha molta feina per fer.

ESPERANT. L'estudi que va fer públic 8TV renunciava a fer una estimació de vot, i posava al mateix sac abstencionistes, votants en blanc i indecisos, la qual cosa deslluïa el clar avantatge del sobiranisme i afavoria la tesi que part de l'electorat català està pendent de l'aparició de l'anhelada tercera via. És cert que de l'actitud del govern espanyol en els pròxims mesos en depèn una part del vot que rebutja la situació actual però no acaba d'abraçar l'opció independentista. No se n'aprecien símptomes, però no hi ha cap dubte que la Santa Aliança es prepara per aplaudir i posar semàfors verds a qualsevol petit gest de magnanimitat que arribi des de la Moncloa. Encara que sigui una propineta al nou sistema de finançament o una congelació de la llei Wert. Aquest serà el moment de la veritat per a CiU i per al president Mas; el moment de les trucades intempestives, les amenaces de vellut i les hipòcrites apel·lacions al sentit d'estat.

PROGRAMA. Però sovint oblidem una dada rellevant: els indecisos no estan pendents només de Madrid. N'hi ha molts que també esperen que el cantó sobiranista, a més d'entusiasme, ofereixi raons i escenaris possibles. És cert que hi ha molta gent a tot el país imaginant el nou estat català, però la imatge predominant és la d'una majoria parlamentària molt heterogènia que no explica com aconseguirà el que tots els ministres espanyols diuen que és impossible. En condicions normals, hauríem d'ajornar aquest debat fins l'endemà de la independència, però en un panorama tan tenyit d'incertesa molts agrairien que el govern català i els partits del bloc sobiranista, d'acord amb els actors socials, pactessin un document conjunt que inclogui un decàleg de principis bàsics de la nova Catalunya sobirana, i un pla de mesures de govern per als primers 100 dies (o sis mesos, tant li fa). Aquest document hauria de deixar clara la voluntat de la majoria sobiranista en aspectes clau com l'estat del benestar, les relacions amb Espanya i amb Europa, la fiscalitat, les grans infraestructures i la regeneració democràtica. És difícil fer això amb partits tan diversos... Però també era difícil arribar fins aquí. I la magnitud dels problemes del país no ens deixa gaires més opcions.

Font: ara.cat