En el debat que va organitzar Jordi Èvole entre Artur Mas i Felipe Gonzàlez, aquest darrer va transferir als dirigents europeus el terror que li provoca la independència de Catalunya. El que provoca malsons a l'expresident espanyol és que el conflicte català ha deixat de ser un afer intern espanyol i ha esdevingut un afer europeu que reclama l'aplicació del dret internacional.La insistència de González a Mas a entaular negociacions i els seus clams contra el dret a l'autodeterminació provenen de l'espant de situar el cas català en aquest àmbit, fora del marc constitucional i de la legitimitat creada en els anys posteriors a la mort de Franco.
Quan el President Artur Mas li recorda que la majoria del poble català ja no atorga el seu consentiment a la Constitució Espanyola, Felipe Gonzàlez invoca el despertar del nacionalisme espanyol. És a dir evoca, de manera subliminar, el Cop d'Estat del coronel Tejero de 23 de febrer de 1981. Un Cop d'Estat, aparentment fallit, però que va desembocar en els "pactes autonòmics", el cafè per a tothom autonòmic, la LOAPA i l'exclusió dels partits catalans i bascos del nucli del nou règim constitucional.
En els anys 80 del segle passat, en plena guerra freda, el poble català no tenia alternativa. Però des de la caiguda del Mur de Berlín el dret a l'autodeterminació ha regit la configuració de la nova Europa. Al mateix temps la creació de la moneda única ha tret, de manera definitiva, l'economia catalana del tancat cercle del mercat espanyol, l'únic mercat que Catalunya havia tingut des de la independència de les repúbliques hispanoamericanes a començaments del segle XIX.
Mentre a Europa triomfava l'autodeterminació el Regne d'Espanya, els partits del règim, les seves institucions, els seus principals mitjans de comunicació, la majoria de la població, han retornat a la concepció borbònica de la seva història, de la seva llengua única i de l'Estat unitari. Aquesta regressió va culminar amb la majoria absoluta del Partit Popular de l'any 2000.
A partir d'aquest any l'oligarquia espanyola, sorgida de la privatització dels grans monopolis públics (Telefònica, Repsol, Endesa, etc ) començada pel PSOE i culminada pel PP, va malbaratar en la bombolla immobiliària i en obres públiques faraòniques tan estèrils com les piràmides els centenars de milers de milions d'euros que van arribar amb l'euro en forma de subvencions i crèdits. Els sis milions d'aturats espanyols són el resultat d'aquesta nefasta oligarquia i la crisi ha agreujat l'antagonisme estructural entre Catalunya i el Regne d'Espanya.
Milions de catalans s'han mobilitzat tres vegades en tres anys perquè ara aquest antagonisme estructural (democràtic, històric i econòmic) entre Catalunya i el règim postfranquista es pugui resoldre amb negociacions discretes entre elits tal com proposa Felipe Gonzàlez. La confiança del poble català en l'Estat espanyol és nul·la i per aquesta raó ha deixat enrere com a obsoleta l'autonomia i ha recuperat l'altra part del tercer punt de l'Assemblea de Catalunya: el dret a l'autodeterminació.
La mobilització del poble català ha col·locat les demandes catalanes en el corrent històric de l'autodeterminació iniciat amb la caiguda del Mur de Berlín. Aquest és el punt que terroritza Felipe Gonzàlez. Perquè aboca de manera inevitable a "l'arbitratge europeu", l'expressió que ha creat el periodista José Antonio Zarzalejos, en un article recent, la intervenció de les institucions i les potències europees per resoldre el conflicte entre el poble català i el Regne d'Espanya. Un arbitratge que només es pot basar en un referèndum vinculant sobre la independència.
En aquest context les eleccions europees del mes de maig són decisives. En el pla diplomàtic les institucions catalanes tenen poc a fer davant la potència de l'Estat espanyol. Però Europa és molt més que uns Tractats entre Estats; és un projecte democràtic. La institució que ho demostra amb plenitud és el Parlament europeu elegit per sufragi universal. El poble català te l'avinentesa històrica d'enviar a Brussel·les i Estrasburg una representació política compromesa a treballar sense descans fins aconseguir que el Parlament europeu es pronunciï a favor de la celebració del referèndum vinculant sobre la nostra independència. Aquest és el més terrorífic malson de Felipe Gonzàlez i de la resta d'oligarques espanyols.
Font: tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada