Per entendre'ns: vol dir passar de ser la carpeta de sota de tot a ser el protagonista d'un editorial del Financial Times. Fa uns dies vaig escriure aquí que Europa exigia a Catalunya que, fes el que fes, ho fes bé.
A ulls del món, els catalans estem obligats a demostrar que el mandat democràtic dels nostres governants és sòlid, fruit d'allò que els reclama la majoria social del país i de la manca de contraofertes per part de l'estat espanyol.
Per això, la fotografia al Palau de la Generalitat, encapçalada pel president Mas i acompanyada pels principals líders polítics, té una força simbòlica enorme a Berlín, a París, a Brussel·les, a la city londinenca. Els recorda que el camí és irreversible, fins al punt que el transiten plegats persones de dretes i d'esquerra, conscients de l'hora històrica que els toca liderar.
El Financial Times, la bíblia a les institucions comunitàries, ho ha entès perfectament. L'economia europea se sent, ara ja sí, interpel·lada pel debat català i a les portes d'un nou Consell Europeu exigeix a Mariano Rajoy --representat d'un estat intervingut de facto-- que cedeixi. La pressió internacional que alguns quadres dirigents catalans fa temps que profetitzaven en privat ja és aquí.
Tindrà capacitat la Moncloa per resistir-se als consells de Merkel, per exemple? Sembla difícil veient com ha anat amb l'economia. Passi el que passi, el president espanyol està atrapat entre el patriotisme hostil i mal entès dels seus i una Europa perplexa amb Madrid. Catalunya, mentrestant, ha de seguir superant etapes democràtiques. Perquè té l'èxit de cara.
Font: tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada