D'aquesta manera, potser perquè vivim aquests moments històrics tan tensos i, alhora, tan interessants, la premsa anglosaxona censura d'una manera diàfana l'actitud dogmàtica i carrinclona del govern espanyol de Madrid. En aquest sentit, el passat 16-12-2013, un cosí germà de The Economist –el també prestigiós rotatiu diari londinenc Financial Times– publicava un editorial contundent en què es legitimava –d'una manera radiant– el procés català i la consulta. És que no hi ha dubte: el procés sobiranista no és un problema jurídic sinó que és una qüestió política i, com a tal, requereix una solució política; en aquest sentit, la pregunta de la consulta és quelcom sofisticat però inequívocament transparent; perquè, és clar, el que la comunitat internacional –principalment Europa– no entén és que els grans partits polítics espanyols no moguin fitxa. El món resta esmaperdut davant de la resposta espanyola a una petició catalana, exquisidament democràtica i cívica. Així doncs, la qüestió catalana, el fet nacional/diferencial català, ja ha entrat definitivament en l'agenda europea: el procés es va internacionalitzant a marxes forçades. Un exemple d'això el tenim en el fet que, recentment, una portaveu de la Comissió Europea –la danesa Pia Arenkilde– va haver de “fer mans i mànigues” per respondre fins a dotze preguntes sobre Catalunya. És més, abans he parlat de la premsa anglosaxona, però és que la premsa francòfona també està canviant el xip en relació amb casa nostra; el 08-12-2013 passat, un article de Liberation sobre Sant Vicens dels Horts (població en què el batlle és l'Oriol Junqueres) feia un relat molt positiu del moment polític català. És indubtable que el problema de debò no és el “problema catalán”; la qüestió de fons és que l'Espanya castellana no vol canviar ni adaptar-se al segle XXI.
Font: indirecte.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada