Víctor Alexandre: "La Via Catalana serà un model de referència al món"

"Ara, enfeinats com estem en la consecució de l’objectiu que ens hem fixat, no som prou conscients de l’autèntica dimensió del que estem fent"

Confesso que el terme “cadena humana”, aplicat a la Via Catalana, no m’ha fet mai el pes. I no pas perquè no s’ajusti a la veritat –i tant, que s’hi ajusta!–, sinó perquè les cadenes, semànticament, tenen una connotació negativa que facilita la demagògia del nacionalisme espanyol, com s’ha demostrat en els galdosos i manipuladors jocs de paraules de Rosa Díez –“No tenim por de les cadenes; contra les cadenes llibertat”– o del diari El Mundo–“Catalunya encadenada”–. Prou sobrats van de bilis, de tergiversacions i de falsedats els catalanofòbics, perquè, a sobre, nosaltres els facilitem les coses. El terme Via Catalana, en canvi, és brillant i cal felicitar l’ANC per haver-lo encunyat, ja que és diàfan, precís, persuasiu i eminentment periodístic. I el millor de tot és que està ple de contingut. Vull dir que no és un mer eslògan, una afortunada frase publicitària. En absolut. La Via Catalana cap a la Independència és la definició d’una manera de ser i d’una genuïna i inequívoca manera de fer.

Dic això, perquè la veritable gran victòria de la Via Catalana no rau pas en el milió sis-centes mil persones que van participar en la Diada. Això és importantíssim, és clar que sí. Però encara hi ha una cosa infinitament més valuosa, i és la manera com es va desenvolupar tota la jornada. Si el món sencer es va admirar l’any passat, en veure com Catalunya era capaç de treure al carrer un milió i mig de persones sense que es produís el més mínim incident, enguany el món ha tornat a admirar-se del civisme d’un país que és capaç de reivindicar el dret més preuat de tota col•lectivitat, la seva llibertat, sense insults ni agressions contra els qui li neguen aquest dret. És això, més enllà de l’apoteòsica participació, el que de debò ens ha d’enorgullir.

Ara, enfeinats com estem en la consecució de l’objectiu que ens hem fixat, no som prou conscients de l’autèntica dimensió del que estem fent. El procés ens consumeix massa temps i energia per aturar-nos a pensar en segons què. Però tan bon punt Catalunya sigui un Estat independent ens adonarem de la fita que hem assolit, del missatge que hem transmès i de l’empremta que hem deixat. Estic segur que la Via Catalana esdevindrà un model històric de referència internacional que serà imitat o invocat en futurs processos de secessió. La Via Catalana serà l’aportació de Catalunya a les Nacions Unides com a sinònim de civilitat, de concòrdia, de fermesa, de perseverança i de pacífica voluntat de ser. Catalunya, bressol de la democràcia europea, no resol els seus conflictes per mitjà de coaccions, amenaces i lleis antidemocràtiques i absolutistes. La Via Catalana cap a la Independència passarà a la història perquè no és la via de les armes i del menyspreu; la Via Catalana cap a la Independència és la via de les urnes i de la paraula.

Font: elSingularDigital