La titànica tercera via de Duran

El camí del mig obligaria a refer la Constitució i desenes de lleis espanyoles

Segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el 72,5% dels catalans entenen que Catalunya té un nivell insuficient d'autogovern. D'aquests, una majoria vol una Catalunya independent. La resta, encaixar-la en una Espanya federal o confederal. Per resoldre el conflicte, es planteja per al 2014 una consulta sobre l'estat propi. El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, ha proposat aquesta setmana, a través de La Vanguardia , que la consulta inclogui una "tercera via" equidistant entre la independència i l'assimilació. Un camí del mig en el qual Artur Mas no confia però que estalviaria el "xoc de trens" que tem el democristià i una part de l'establishment . Una via que no tindria sentit sense implicació del govern central, el PP i el PSOE.

La proposta de Duran, que voldria una consulta que no fos per l'estat propi i sí per la confederació, exigiria modificar la Constitució amb procediment agreujat -que és com es coneix tècnicament- i derogar, canviar o redactar desenes de lleis, que noves majories podrien revisar després. Si la tercera via s'imposa, poden passar dues coses: anar a una consulta amb una promesa de bona voluntat de l'Estat per fer-la efectiva si rep l'aval a les urnes, o encetar un llarg procés de reformes que anys després caldria ratificar en bloc sabent fins on s'ha arribat. Tot plegat, un empatx de diàleg similar al de l'Estatut i al rescat que Zapatero va prometre -i mai va fer- després de la sentència del TC. Vegem les implicacions de la via Duran.

Reforma constitucional amb el dret a decidir

Per concedir a Catalunya el dret a decidir i reconèixer-la com a subjecte sobirà caldria modificar els articles 1 i 2 de la Constitució, que afirmen que "la sobirania resideix en el poble espanyol" i que la "nació espanyola és pàtria comuna i indivisible". L'independentisme sovint denuncia que si el PSOE i el PP es van posar d'acord "en dos dies" per modificar-la i incloure-hi el dèficit zero, també s'hauria de poder fer per reconèixer el dret a decidir. El procediment, però, no és el mateix. En tractar-se d'articles del títol preliminar, caldria recórrer a l'article 168, de procediment agreujat. El Congrés i el Senat haurien d'aprovar per dos terços la reforma i immediatament es dissoldrien i convocarien eleccions a tot Espanya. Les noves cambres haurien d'aprovar de nou la reforma per dos terços i, finalment, se sotmetria a referèndum a tot l'Estat. Per fer efectiu el dret a decidir també caldria canviar la llei orgànica de referèndums, que en reserva a l'Estat l'autorització. En l'àmbit institucional apareix com una necessitat reformar la llei orgànica del poder judicial i, sobretot, la del Tribunal Constitucional per garantir la presència catalana. A la Cort Suprema del Canadà, per exemple, el Quebec nomena tres dels nou jutges que es trien.

Pacte fiscal

Per fer-lo possible en la línia del concert caldria canviar la llei orgànica de finançament autonòmic (Lofca) o fer-ne una de singular per a Catalunya. També caldria reformar la llei general tributària per salvaguardar les funcions de la Hisenda catalana.

Gestió d'infraestructures

Si vol mantenir l'actual estructura d'Aena, l'ens gestor d'aeroports, el Congrés hauria de fer una llei singular que transferís a Catalunya els del Prat, Girona, Reus i Sabadell, cosa que ja es va intentar en el procés de l'Estatut. Caldria modificar també la llei ferroviària per assegurar el control total de la xarxa i el servei, i la llei de ports que van modificar el PSOE i el PP fa poc.

Sobirania educativa, cultural i lingüística

El ministre Wert estudia modificar la llei d'universitats i enllesteix la d'educació, dues lleis que envaeixen competències. No n'hi ha prou aturant-les o derogant-les: serien necessàries normes per blindar el model català. A nivell lingüístic caldria canviar també la Constitució, que a l'article 3, també al títol preliminar, dóna preeminència al castellà sobre la resta de llengües. Desenes de lleis i decrets arraconen el català de cara a l'administració i el mercat espanyol. Les Corts han vetat sempre fer una llei de llengües per arbitrar la pluralitat lingüística de l'Estat.

Presència internacional

D'entrada, caldria aturar la nova llei d'acció exterior espanyola, que intervé les relacions internacionals catalanes, i regular per llei la presència en organismes internacionals. Així, seria necessari revisar tractats i admetre l'existència de Catalunya com a subjecte davant la UE.

Font: Ara.cat