Catalunya independent i la Unió Europea

Cap norma dels tractats de la Unió Europea estableix expressament què se n'esdevé quan part d'un Estat membre es constitueix en Estat independent, per tant s'ha d'analitzar cada aspecte regulat als tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.

1. Euro

Cada Estat pren com a pròpia la moneda què en vol, hi ha Estats fora de la UE que tenen l'euro com a moneda (Montenegro, Kosovo, Andorra, etc), com Estats fora dels Estats Units que tenen el dòlar com a moneda (Uruguai, Panamà, Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro, només no admetre-la al Consell de Direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça l'ha pres Luxemburg.

2. Mercat Únic, la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones

Ara totes les empreses i ciutadans dels Estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un Estat membre. Certament aquests drets els poden perdre, però només si els 28 Estats membres prenen la decisió per unanimitat. Si la prenen, les empreses alemanyes ja no podrien exportar a Catalunya ni establir-se lliurement, ni exportar a la resta de la UE el que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitarien permís de residència i treball; les financeres britàniques no podrien moure lliurement capitals; ni els professionals italians prestar serveis sense traves.

Presa la decisió, per unanimitat dels Estats membres, d'expulsar la Catalunya independent del mercat únic, l'Estat català pot establir els requisits, impostos i aranzels que li plaguin, com ara gravar amb més impostos al BBVA que al Banc Sabadell, establir que tota empresa a Catalunya ha de tenir un 51% mínim de capital català, que per vendre a Catalunya l'aranzel d'importació dels productes francesos és del 500% i els d'EUA o Rússia el 0%, expropiar sense indemnització com fan Argentina o Bolívia, etc. Si ens expulsen, mans lliures.

3. Institucions europees, la presència al Consell, la Comissió, el Parlament, el TSJ, etc

Per integrar la República de Catalunya cal una decisió dels 28 Estats membres per unanimitat. Al meu entendre no té cap importància, perquè tindríem un pes equivalent a Dinamarca, i ja se sap que la Unió Europea és com la granja d'Orwell: tots els Estats són iguals, però uns són més iguals que els altres.

4. Conclusions

Al dia següent de la independència de Catalunya tot segueix igual pel que fa a la moneda, i pel que fa a mercat únic mentre no ens expulsin per unanimitat dels 28 Estats membres; però els nostres President, Ministres, Directors Generals, etc, no aniran a les reunions de la UE mentre no ho acordin per unanimitat els 28 Estats membres.

Els interessa a tots i cadascun dels 28 Estats membres arriscar les seves inversions i exportacions a Catalunya? Li interessa a França, amb més de 1.400 empreses a Catalunya? A Alemanya, amb més de 1.000? A Itàlia, amb més de 700? Al Regne Unit i Holanda, amb més 500 empreses cadascuna? Només el 2012 van invertir 2.614 milions € a Catalunya, els interessa que puguem blocar els seus capitals i beneficis? Volen un tracte privilegiat per les 800 empreses americanes i 300 japoneses a casa nostra, i discriminatori contra les empreses dels Estats que no reconeguin la Catalunya independent?

Realment els interessa a tots els 28 membres de la UE tenir un Estat independent, amb 7'5 milions d'habitants i un PIB de 200.000 milions €, fora del mercat únic, amb plena llibertat fiscal, comercial, política, i militar? Volen que siguem un Free Rider? Volen un Estat espanyol membre amb deute del 100% del PIB i un Estat català no membre amb deute del 25% del PIB?

No sembla que els altres 27 hagin fet amb Espanya un pacte de suïcidi. Els Estats no tenen amics permanents ni enemics perpetus, tenen interessos, aquests sí permanents i perpetus. No cal parlar de drets, democràcia, i valors europeus. Parlem dels seus interessos, que és l'únic que els importa, i és l'únic que ens hauria d'importar als catalans.

Per cert, ens interessa a nosaltres seguir a la Unió Europea?

Font: VilaWeb