L’Info-K és un informatiu adreçat a nens, insisteixo, adreçat a nens, que va néixer el dia de Sant Jordi de 2001. Té la gràcia d’acostar l’actualitat general als nens. És un informatiu que amb prou feines dura un quart d’hora i té l’habilitat de posar-se a la pell dels més petits (i els no tant petits) per saber com viuen el que passa al món en què viuen. Donen molta importància a les notícies que tenen a veure amb els joves (inici de curs escolar, selectivitat) però també busquen la vessant infantil de notícies més genèriques. És un TN-júnior pensat pel target infantil i juvenil. Fan les notícies per a nens, però si a més els nens són co-protagonistes de la noticia, l’enfoquen per aquí. Per exemple, dilluns passat, l’Info-K es preguntava què passaria si, com succeeix a Síria, el dia de començar l’escola no pots fer-ho perquè està destruïda per un bombardeig. Potser per tractaments d’aquest tipus la Unicef (organisme poc sospitós de promoure independències arreu del món) va atorgar a l’Info-K el premi “Cambiemos el mundo con los niños y niñas".
Em miro l’Info-K amb ulls de periodista i, des de fa un temps, amb ulls de pare. I he vist nens parlant de guerres, de l’atur, de les retallades (sí, la malvada Televisió de Catalunya parlant de retallades amb els nens) o de com es viu la violència masclista des de l’òptica dels fills. I és lògic que si més d’un milió i mig de catalans surten al carrer, per la raó que sigui, aquest informatiu se’n faci ressò. I més si, tal com va ser, en molts casos hi estava implicada la família sencera. I molts nens. Clar que sí. Nens com els que surten a celebrar les victòries del Barça, i sí, les victòries de La Roja a qui li plagui. I també trobo normal que TVE filmi infants amb la cara pintada amb la ‘rojigualda’. Tant en un cas com amb l’altre no cal donar més explicacions: va ser la notícia del dia i els informatius (adults i infantils) se’n fan ressò. I la realitat era aquesta: tant a la Via Catalana a Torredembarra com a la Puerta del Sol amb el Mundial, hi havien nens . Els pares tenim el mal costum de portar els nanos a festes populars perquè pensem que s’ho passaran bé. Som els pares, i no la cadena de televisió, els qui –amb més o menys gràcia- intentem educar els nens. Malament si transferim l’educació a altres agents que no siguin la família. La família educa, la resta complementa. Si els pares cedim educació en favor de la televisió de torn o fins i tot dimitim d’educar pensant que ja ho farà el pobre mestre, malament. És responsabilitat dels pares que els nanos no posin els peus damunt la taula o que donin les gràcies quan pertoca. I també educar en la cosa pública. Em jugo el que sigui a que la majoria dels pares assistents a la Via Catalana, incloent-hi els que surten al reportatge de l’Info-k, eduquen els seus nanos en el catalanisme sí, però abans que res en la democràcia. Els recorden, els recordem, que les coses en una societat civilitzada es solucionen votant, exercint el que vol la majoria amb respecte a les minories.
El que no s’ha dit gaire és que a la Gran Bretanya també tenen una mena d’Info-K. Des que existeix TV3, hi ha hagut una mena de mandat no escrit pel qual ha d’assemblar-se a la BBC: pel seu rigor, per la seva autonomia respecte el govern de torn i sobretot per ser el referent al seu país. Doncs bé, a la BBC cada dia s’emet el Newsround , un informatiu que des de fa una pila d’anys intenta el mateix que el seu cosinet català: acostar la realitat als més petits. Som massa exigents demanant a TV3 que s’assembli a la BBC i en canvi el que som és massa generosos amb no reclamar a TVE el mateix sentit públic que la cadena britànica. Al cap i a la fi, de moment TVE també la paguem amb els nostres impostos. És per això que el repte no és que desaparegui l’Info-K català sinó que n’aparegui un d’espanyol a TVE. I que tinguin el valor democràtic de fer el que la britàniquissima BBC va fer el 21 de març: dedicar monogràficament el programa (infantil) al referèndum d’Escòcia.
Font: elSingularDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada