dijous, 14 de maig del 2015

Quim Torra: «Sumar-ne 21 és multiplicar el procés per 1000»

La batalla municipal per Barcelona assoleix, aquesta vegada sí, la dimensió de les grans i èpiques batalles

Si no són pas unes eleccions “locals” enlloc, menys encara a Barcelona. El gran objectiu del 24M és tenyir el país d’independència i aconseguir milers de regidors independentistes i nous socis de l’AMI:

Sens dubte, fora de l’àrea metropolitana el resultat pot arribar a ser aclaparador. Es respira el mateix aire de primavera del 14 d’abril de 1931. L’unionisme serà literalment triturat, i només l’aparició de les llistes fantasmes de PP i PSC ja donen una pista de fins a quin punt la desesperació s’ha instal.lat als quarters generals dels partits partidaris de l’status quo amb Espanya.

Què passarà a Barcelona? Fins només fa quatre anys, als barcelonins se'ns convidava a mirar a una altra banda, a tapar amb cobis i cosmopolitisme d’estrassa la realitat i el compromís de ser la capital d’un país. Semblava com si no tinguéssim res a veure, com si Barcelona fos un ens aliè a tot, excepte a ell mateix. Sí, fins fa pocs anys, Barcelona no hi era. Se la volia fer passar per l’adreçador de convertir-la en una folklòrica capital de província espanyola més. Tots els tronats invents aquests de co-capital espanyola i altres ximpleries que ni qui les diu les creu. Però les coses van canviar. Durant aquests darrers quatre anys, els barcelonins hem deixat de ser uns ciutadans de segona classe i ens hem sumat plenament, al desig de llibertat del nostre poble. Per això l’unionisme es puja per les parets i els nostres estimats cosmopolites del món sangloten, perquè va perdre la possibilitat d’instrumentalitzar Barcelona en contra del país.

El passat 9N (fa escassament mig any) gairebé 400.000 barcelonins van votar Sí-Si a la pregunta sobre si volem un estat independent. En les darreres eleccions municipals de 2011, la suma de CiU, ERC-RCat, CUP i SI va arribar als 225.000 vots. El 9N, doncs, va suposar doblar els resultats! –i, a més, inequívocament independentistes-. Per la seva banda, l’unionisme no superar el llindar –i hi incloc ICV- dels 300.000 vots, lluny, molt lluny dels 400.000 vots del 9N.
Per això aspiro a una majoria de 21 regidors independentistes i aspiro a un alcalde independentista. Podem fer-ho, és a les nostres mans si els votants del Sí-Sí, s’aboquen a les urnes.

Si els partidaris de la independència guanyen Barcelona, el resultat no suma, multiplica per 1.000 i fa saltar la banca del procés. Si la capital de Catalunya, en canvi, es queda enrere i és un alcalde no sobiranista qui la dirigeix, no vull ni imaginar-me com podrem encarar el procés cap el 27S.

Cal que la resta de Catalunya ens vegi al seu costat, liderant, sí, però sobretot compromesos amb ells, colze a colze, mà a mà, vot a vot. Votem i decidim. Amb l’esperit 9N. Podem fer-ho. Guanyar la batalla de Barcelona ens obre la clau de la victòria del 27S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada