divendres, 15 de maig del 2015

Eduard Voltas: «Algú que ens vol mal»

«I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec?»

Aquesta setmana hem viscut un salt qualitatiu de les agressions de l'Estat i he pensat molt en un article d'en Jordi Graupera de fa molts mesos. Parlava de la necessitat de fer-te responsable del teu sí o del teu no a la independència. De prendre't molt seriosament l'assumpte i ser conscient de les conseqüències per al país del teu vot. I assumir-les, com se suposa que ha de fer un adult amb tos els seus actes.

Les apocalítiques conseqüències del "sí" ja ens les expliquen per terra, mar i aire, i em fa l'efecte que els independentistes (els líders i els ciutadans anònims) estan encantats d'assumir les dificultats que tindran al davant en cas de victòria. Els plans de contingència estan escrits en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Govern ha nomenat un comissionat que treballa per posar en marxa aquests plans de contingència l'endemà d'una hipotètica victòria a les urnes, i en general l'actitud del moviment sobiranista organitzat és de plena consciència de la magnitud del repte. Hi ha desig indissimulat d'afrontar les dificultats del "sí": negociar un divorci civilitzat, assolir el reconeixement internacional, superar la fase de transició al nou estat amb els mínims danys possibles.

I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec, d'una autonomia intervinguda financerament, d'un sistema educatiu intervingut judicialment, d'un Estatut intervingut políticament? Qui i com respondrà les agressions d'un Estat hostil amb moltes ganes de passar comptes? Quina és la proposta dels nostres autonomistes i federalistes en aquest escenari? Tenen pla de contingència? L'han pensat, l'han escrit? Què faran l'endemà del No? Quin és el pla? Creuar els dits i esperar que guanyi Podemos? Promoure una reforma constitucional per a la qual calen 3/5 parts del Congrés de Diputats i que per tant no es pot fer sense el concurs del PP de Wert, del PSOE de Susana Díaz i del Ciutadans del petit Lerroux Albert Rivera? Tenen un full de ruta acordat, com sí que han fet l'esforç de tenir els sobiranistes? Com s'ho faran, perquè l'autogovern no quedi definitivament arrasat?

En un altre article també de fa mesos, en Rafel Nadal plantejava un pacte de lleialtat mútua entre federalistes i independentistes, de manera que qui acabi resultant perdedor es posi sincerament a disposició de l'altre bloc perquè, diu Nadal amb raó, ni amb victòria del "sí" ni amb victòria del "no" Catalunya no se'n sortirà si l'endemà no va molt unida. També hi he pensat molt aquesta setmana. Molt. Perquè a l'altre costat no hi tenim un adversari polític normal: hi tenim algú que ens vol mal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada