Jordi Vàzquez i Mir: «Tsunami independentista a Escòcia»

L'Scottish National Party (SNP) té ja 81 anys. En aquestes vuit dècades el seu millor resultat a les eleccions al Parlament britànic de Westminster havia estat l'any 1974. Va obtenir 11 escons. Es va considerar una barbaritat i Londres es va espantar. Ahir l'SNP va obtenir 56 escons dels 59 que li corresponen a Escòcia. Una victòria impressionant i que tindrà conseqüències. A les darreres eleccions l'SNP havia obtingut un bon resultat amb 6 escons en el marc de la pre-campanya pel referèndum independentista del 18 de setembre de 2.014.

Cinc anys després del resultat de 1974 es convocava un referèndum atorgant l'autogovern a Escòcia que no va assolir les condicions mínimes requerides pel govern britànic. Als anys noranta finalment Escòcia va aprovar un autogovern notable. El seu pressupost és superior al de la Generalitat de Catalunya amb una població similar. Alex Salmond, el líder carismàtic de l'SNP va dimitir arran de l'ajustada derrota del referèndum de secessió i va deixar pas a Nicola Sturgeon. La nova dirigent, de 45 anys, és una militant des de jove al grup YSI, joves escocesos/es per la independència. A part de ser primera ministra d'Escòcia és la secretaria general del partit. No és una persona excessivament carismàtica ni explosiva però ha ofert dues qualitats molt valorades: seriositat i tenacitat. Parla poc però clar, no dubta i compleix. Qualitats similars a les de Salmond. Va dir que convocaria un referèndum. Londres s'hi va negar. El va convocar. Sturgeon segueix el mateix patró. Però l'SNP no ha guanyat per una persona o lideratge, ha guanyat per una excel·lent feina al capdavant del govern, reduint taxes universitàries, arribant al màxim de les seves competències, millorant infraestructures i governant per tothom.

Els resultats de les eleccions del 8 de maig han estat un tsunami. Els laboristes britànics tenien un viver d'escons a Escòcia com el PSC-PSOE els ha tingut tradicionalment a Catalunya. Els Labour no poden governar Londres sense guanyar a Escòcia com els socialistes no poden governar a Madrid sense guanyar a Catalunya. Però els laboristes s'han dedicat insistentment a ignorar les demandes escoceses i no han ajustat ni un mil·límetre el seu discurs a la realitat escocesa. S'han limitat a imitar el discurs unionista dels conservadors com una còpia d'esquerres. L'SNP ha forçat que no fos viable l'ambigüitat. Els laboristes han perdut 40 dels 41 escons que tenien a Alba, el nom gaèlic d'Escòcia. Humiliant el resultat a la "roja" Glasgow on l'SNP ha guanyat a les 7 circumscripcions del feu laborista. Els conservadors, per la seva part, han obtingut 1 dels 56 escons d'Escòcia. Cameron va jugar fort durant el referèndum de 2.014 prometent competències, més autogovern i ajudes. No ha complert res i Escòcia li ha girat l'esquena. Pot governar un país on només té el 1,78 % dels seus representants electes?.

"Mai, en els meus somnis més salvatges, hauria imaginat que l'SNP guanyaria 56 dels 59 escons d'Escòcia", ha afirmat Sturgeon. El partit independentista ha aconseguit prop d'un milió i mig de vots. En el referèndum de 2.014 el sí va obtenir 1.600.000 vots i, a part de l'SNP, diferents grups donaven suport al sí (laboristes, verds, conservadors i els independentistes d'esquerra com SSP i TUSC). Les xifres són prou clares. Les plaques tectòniques del sistema de partits a Escòcia s'han esberlat. I més que ho faran. L'ex primer ministre Alex Salmond retorna a la política com a diputat per Gordon. A treballar des de la base "per a que, mai més, els governs britànics puguin ignorar Escòcia".

Font: in.directe.cat