Pere Joan Cardona: «República i salut per a tothom»

Catalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l'hospital fins que se li aplica el tractament d'urgència. Això ha fet que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la immunodeficiència combinada greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”. Són dos exemples de com les administracions catalanes, quan tenen llibertat suficient, poden ser referència al món.

Desgraciadament, fins i tot en salut, un àmbit teòricament transferit a la Generalitat, l'Estat boicoteja totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una política devastadora de retallades que obliga les comunitats autònomes a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació, mentre altres partides estatals com Defensa s'han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d'un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari, o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l'estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea d'unitat (“les hemos destrozado el sistema sanitario”). Si no se'n surten, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l'escanyament pressupostari i les dificultats en les inversions, cada dia es lleven i treballen amb dedicació i sacrifici per servir els seus conciutadans i garantir-los un dels millors sistemes sanitaris del món.

Per què molts professionals sanitaris creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d'acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Això té tres conseqüències operatives: que podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, que podrem dedicar més part de la riquesa que produïm al sistema de salut i, també, que podrem recuperar la retribució als professionals del món sanitari.

Per exemple, el projecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària ha superat aquesta setmana el debat a la totalitat al Parlament de Catalunya. Aquesta futura llei estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pública a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), i restableix al nostre territori la universalització de l'assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d'esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l'esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la llei ja estaria en vigor.

Per això, hem de seguir treballant en la millora i construcció de la Salut de la República Catalana: un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d'equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.

Font: elPuntAvui.cat