Iu Forn : «Aparteu les criatures, que ara diu que volen negociar»

Aquesta és la història de la parella formada per C i per E. Resulta que C volia anar a l'advocat per començar els tràmits de la separació i E no en volia ni sentir a parlar.

I així va ser com C li va dir a E:

• Hem de parlar.
• Que vols pintar el menjador? -va contestar E-
• No exactament. Resulta que fa molts anys que vivim junts i, apunta: et fa molta pudor la boca, no et talles les ungles dels peus, no coneixes el desodorant ni de vista, menges fent soroll, acabes el rotllo de paper de vàter i no en poses un de nou, et menges tots els iogurts que m'agraden i no avises, mai poses una rentadora i molt menys l'estens, et poses els meus mitjons i després tornen sempre desaparellats, ocupes tots els armaris i m'has buidat el compte corrent. I això és només un breu resum...
• És una queixa?
• ... i fruit d'això, he decidit que vull separar-me. -reblà C-
• Ah sí? Doncs, saps què? Encara em rentaré menys les dents i fins que hi surti prou molsa com per fer el pessebre. Les ungles dels peus me les deixaré tan llargues que les podré usar de paraigües. Podràs saber els dies que fa que porto la roba pels cercles de suor de sota l'aixella, com el tronc d'un arbre tallat ens diu els anys que tenia. Se'm sentirà menjar des de Plutó. No usarem paper de vàter sinó la mà. Em menjaré tots els teus iogurts i, a més, em beuré tot el teu rooibos. Les rentadores estan sobrevalorades i gasten massa aigua. Ara també em posaré les teves samarretes i les blanques les rentaré amb la roba de color. Necessito molts armaris perquè compro molta roba que tinc sense ni estrenar perquè un cop comprada no m’agrada i ara me'n compraré encara més. I trec els diners del teu compte perquè a la meva targeta sempre li falla la banda magnètica i ara la refregaré pel mòbil perquè acabi d'esborrar-se.

Total, que va passar el temps, i com que E tenia majoria absoluta, a cada queixa de C, la resposta que rebia estava basada en el concepte aquell del “i dos ous durs”. I els ous no eren precisament d'au.

Però, ai las nens i nenes, un dia E va perdre la majoria absoluta. I ja no podia fer el que li rotés. I així va ser com va començar a explicar a tots els familiars, amics, veïns i saludats variats que sí, que les coses amb C no anaven gaire bé, però que volia fer les paus i negociar un canvi en la relació. I així va ser com E li va dir a C:

• Saps què? A partir d'ara t'ofereixo rentar-me les dents tres cops per setmana, em tallaré una ungla sí i una no, em canviaré de roba els dies del mes que em dutxi, deixaré de menjar amb els dits també la sopa, canviaràs un paper del vàter de més qualitat perquè aniré personalment a comprar del bo, em continuaré menjant els teus iogurts però ara seran ecològics que donen prestigi a la nevera, posaré una rentadora cada 15 dies, et compraré mitja dotzena de mitjons, et deixaré dos calaixos de l'armari petit i deixaré de cobrar-te interessos pels diners que et trec del compte... Què, et fan patxoca aquestes propostes, oi? És una gran oferta de negociació que no pots rebutjar i demostra la meva voluntat de diàleg i la meva total predisposició a arribar a acords.

C va mirar fixament E i li va deixar anar:

• La boca et fa pudor i això no ho soluciona la quantitat de dies que et rentes o no les dents i que només amaga la realitat durant una estona. El problema és que la teva boca està podrida i que no has fet res per solucionar-ho. I així, la resta de greuges.

Quan et vaig avisar de que la nostra relació era pèssima, la teva resposta va ser empitjorar les coses a propòsit, vas menysprear-me, vas inventar-se coses sobre mi amb l'ajut d'àngels de la guarda arribats directament de l'infern, vas pressionar la meva família política (i judicial) perquè em fes el buit, insultar-me... I ara que no tens més remei, ofereixes el que tu dius que és una solució. I no ho és. Ja no. I intentaràs convèncer la teva família, els teus amics i els teus saludats diversos que estàs fent el possible per solucionar les coses. I tothom em pressionarà perquè continuï amb tu, inclosos molts de casa meva, però a qui has de convèncer és a mi. I ja és tard. Això ho has entès? Doncs au, ara ja pots seguir intentant convèncer qui vulgui creure't, que jo vull portar els papers a l'advocat.

Font: elNacional.cat