Cada dia que passa es fa més evident que l'anomenada Operació Diàleg té més efectes a nivell espanyol que no pas català. La premsa del règim i l'unionisme local tremolen d'excitació davant del que es presenta com una jugada mestra ideada per Soraya Sáenz de Santamaria i el seu entorn. Aquí, però, amb el cul pelat a base de promeses incompletes, ningú no es creu que el canvi de tarannà sigui real i sincer.
Hi ha opinadors oficials del nacionalisme espanyol que parlen obertament d'un diàleg com a pas previ indispensable per tal que la repressió posterior no es vegi tan malament des de l'exterior. D'altres parlen directament de declarar l'estat de setge. Paral·lelament, la persecució judicial prosegueix, implacable. Erdogan n'estaria orgullós.
Un dels objectius de l'Operació Diàleg és girar les tornes i presentar ara el govern i el parlament catalans com els que no volen seure a la taula de negociacions. Fins avui, un dels actius del moviment independentista català era la constatació per part de la premsa internacional, les cancelleries i fins i tot els parlaments de diversos països europeus, del tancament en banda per part de l'Estat a cercar una sortida negociada al conflicte. Ara es vol capgirar el relat.
La millor resposta per part de l'independentisme és adaptar-se a la nova estratègia de l'Estat passa per acceptar totes i cadascuna de les invocacions al diàleg. Parlar de tot i amb tothom, quan vulguin i on vulguin, però sense aturar ni un instant els preparatius de la desconnexió i el referèndum.
El temps juga a favor de l'independentisme. Si els fulls del calendari van caient i la data del referèndum s'apropa inexorablement, alhora que es van bastint les estructures d'estat i es prepara mil·limètricament la desconnexió, els nervis unionistes acabaran jugant-los una mala passada. Aleshores la independència serà inevitable.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada