Jordi Grau: «L'Estat, a la desesperada»

Gairebé hi podrien posar oficina, al Parlament de Catalunya, pels agents i secretaris judicials que, en nom de la judicatura o del Tribunal Constitucional o de qualsevol de les corretges de transmissió del govern espanyol, han de venir dia sí, dia també a advertir que s'han obert procediments judicials contra els parlamentaris de la mesa que han permès parlamentar al Parlament. Sembla cosa de broma, però no ho és. De la mateixa manera anem sabent com s'utilitzen els diners dels fons reservats espanyols per combatre l'independentisme a Catalunya. Fins i tot pagant trols perquè parlin bé de la unitat d'Espanya a les xarxes i, especialment, en resposta als qui es declaren independentistes. Això ho investigaran? Tant és, no ho faran o acabarà en no res com hi va acabar la indagació a Fernández Díaz per les seves converses, o les investigacions a qui amenaça de mort càrrecs electes catalans. No ve d'ara, ja li va passar a Carod-Rovira.

En tot cas, l'Estat està caduc però té múscul i sap defensar-se quan es veu amenaçat. I ara, després d'anys de fotre's de tot el que els sonava a independentisme, han vist des de Madrid que sí, que allò de què els alertaven els seus a Catalunya no és cosa de quatre o d'un president Mas embogit. I ara van a totes. Això no és cap novetat, era d'esperar, i suposo que la gent que és al capdavant del govern català i dels que treballen per convocar el referèndum i, sobretot, dels que treballen per l'endemà del referèndum, ho tenen clar. Ha arribat l'hora de la veritat. Aviat farà un any que Puigdemont va ser escollit president, va demanar divuit mesos i va dir que després tot quedaria a les mans dels catalans. Ara, amb la via judicial oberta, l'Estat vol collar els càrrecs electes i també els funcionaris. És a dir, el bastó. Mentrestant, han tret també la pastanaga, preparen el cove per posar-hi quatre peces de peix i han tret de l'armari el famós raspall que tenen guardat per quan els visiten els catalanets. Però fan tard, és temps de pans i no de molles. I l'Estat va a la desesperada perquè el temps i la raó li van en contra.

Font: elPuntAvui.cat