No em diguin que els ha sorprès que dels diversos casos de futbolistes que han defraudat a Hisenda, les úniques condemnes de presó hagin estat per a dos jugadors del Barça, Messi (21 mesos) i Mascherano (un any), en el cas de Messi per expressa petició de l'advocacia de l'estat, a pesar que el jugador ja havia regularitzat la seva situació fa anys, que Hisenda havia cobrat el que reclamava, amb recàrrec i interessos i que fins i tot la fiscalia exculpava de tot delicte el jugador. Altres amb infraccions similars o idèntiques (Xabi Alonso, Iker Casillas...) han pagat i punt.
No em diguin que els ha sorprès el cas de discriminació lingüística que ha patit fa uns dies Quimi Portet per part d'un cambrer de Baleària, quan va demanar un “cafè amb llet”. No em diguin que els ha sorprès la reacció a Espanya, quan se li ha acudit denunciar-ho: empatia zero, solidaritat inexistent i linxament mediàtic per “voler perjudicar un pobre treballador”. El cantant, volent o no, ha demostrat dues coses. Una, que la discriminació, la fòbia i la humiliació envers el català i els que el parlem és un fet quotidià; i dues, que l'actitud hostil i prepotent del cambrer no genera rebuig a Espanya sinó comprensió, simpatia i solidaritat, perquè és una actitud absolutament arrelada.
L'única sorpresa és que encara ara estiguem donant voltes al full de ruta en comptes de recórrer-lo amb determinació i pas ferm per posar fi al més aviat possible a aquesta relació injusta i malsana.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada