Diu Carles Puigdemont que com més aviat ens anem d'Espanya, millor. President: ets un radical. Com proposes marxar d'un país caracteritzat per una catalanofòbia estructural? No estàs a gust? Recorda que aquesta atinadísima definició ve de l'esquerra a on, des dels temps de Lévy-Strauss, es moren per tractar amb bones estructures, que són com els fonaments de la casa dels seus volanders pensaments.
¡Catalanofòbia estructural! Què hi farem! Espanya i jo som així, senyora. Espanya és estructuralment catalanòfoba com Xile propens als sismes i Bangla Desh al monsó. Condició natural home, que no convé torçar ni manipular perquè no som déus, encara que parlem en nom seu. Pretendre que la gent es comporti civilitzadament quan l'estructura imposa una altra cosa és pura demagògia de dretes.
Sí, president, de dretes. És com pretendre que el ministre de l'Interior garanteixi la seguretat i la llibertat de tots els ciutadans, administrats i contribuents, ignorant el fet natural i fins ciclopi, que hi ha una catalanofòbia estructural. No, senyor, el ministre ha de distingir entre ciutadans normals, estructuralment catalanòfobs, i catalans a l'hora de saber contra qui organitza la guerra bruta per defensar els ciutadans de bé que són aquests que estacionen els cotxes amb ajuda d'un querubí.
¿Marxar com més aviat millor d'Espanya, un país modern en el qual el ministre de l'Interior fabrica els delictes d'acord amb els seus esbirros i un grapat de fiscals i gasetillers a sou? Independitzar-nos d'uns governants que fabriquen proves delictives falses contra un alcalde democràticament elegit? ¿Deixar de pertànyer a un país en el qual antany s'afusellava el president de la Generalitat i avui, en prova de la seva modernitat, només vol processar-ho penalment per haver consultat a la població?
No has calculat bé els avantatges que de la pertinença a Espanya se segueixen per a Catalunya. Per exemple, ara sembla que el ministeri de l'Interior va obrir una nova via d'investigació per descobrir a l'opinió pública les sòrdides maquinacions de la gent del teu entorn i el cúmul de delictes que cometies en les teves anteriors responsabilitats, com a alcalde de Girona. Si fossis blat net, com li agrada a monsenyor Cañizares i no mala herba, com la que s'extirpa monsenyor Echenique, posaries tots els teus arxius a disposició del ministeri de l'Interior perquè pogués inventar-se un parell de delictes amb què acusar-te i donar carnassa a la premsa amiga.
Una vegada que l'esquerra ja ha decidit que la catalanofòbia a Espanya és estructural, estarem més a prop de trobar una solució de mutu respecte, admiració i afecte perquè els catalans entenguin com, malgrat tot, els espanyols els estimen. Preneu-vos ara un altre grup d'espanyols capaços de deixar-se la pell per tendir ponts entre Catalunya i Espanya, és a dir, el dels socialistes. El senyor Iceta, en una ostentació d'audàcia, va decidir tornar deu caselles enrere en el joc de l'oca per què el PSC camina cap a la irrellevància, proposant ara un referèndum a la canadenca que prèviament havia rebutjat i prèviament al prèviament havia sol·licitat. Típica inconstància socialdemòcrata. Per fortuna van prendre la paraula els òrgans catalans de direcció de PSC per rebutjar aquesta perillosa aventura referendària que ignora els límits estructurals d'Espanya. Així no va ser necessari esperar l'inevitable ucàs que arribaria des de Ferraz a Madrid amb un "no" rotund a les vel·leïtats secessionistes i potser també amb un cordó de seda perquè es resolgui la molesta presència d'Iceta a la manera que es feia abans amb els que desengustavan pels seus actes als sultans de la Sublim Porta.
Has de tenir en compte, President, que Espanya, com a nació de nacions, també és estructura d'estructures i la catalanofòbica no és més que una petita fracció d'un mosaic molt més ampli i variat en el qual tots els pobles de l'Estat trobem el nostre lloc ideal , un terreny en què, a més de catalanofòbia, hi ha taurofilia, fascismolatría, monarcofagia, clérigomanía i cleptodemia.
Només un ingenu il·lús estaria disposat a vagar pels espais siderals en lloc de sentir còmodament encadenat a les masmorres d'un Estat que viu de la llum de Trento.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada