Aquests dies, Podemos està distribuint una enquesta interna als militants on pregunta, entre d'altres coses, si el suport al referèndum català els ha pogut perjudicar electoralment. És una qüestió pertinent perquè, si s'observen els resultats, la coalició que lidera Pablo Iglesias s'ha mantingut en un nivell alt de vot gràcies als resultats que ha obtingut fora de l'Espanya monolingüe. Concretament, els anomenats comuns van guanyar a Catalunya i Euskadi, que van aportar 12 i 6 escons al recompte final de 71. Però és que, al País Valencià, el pacte amb Compromís els va proporcionar 9 diputats més, als quals cal sumar-ne els 5 de Galícia (en coalició amb l'Anova de Xosé Manuel Beiras) i 2 a Navarra, on anaven conjuntament amb els independentistes de Batzarre. Finalment, els 2 escons de les Illes també van comptar amb l'aportació electoral dels sobiranistes de Més.
En definitiva, a l'Espanya espanyola Podemos només va obtenir 35 diputats, una mica menys de la meitat dels 71 que hi haurà finalment al Congrés. Podemos, per tant, és un partit inflat des de la perifèria, des del punt de vista madrileny. I, malgrat aquests resultats, la direcció del partit no es pregunta per l'aportació electoral del dret a decidir, sinó pels danys que això ha pogut ocasionar en els resultats del 26 de juny.
Això no treu valor al fet que 35 diputats de l'Espanya castellana hagin donat suport explícit al referèndum català. Però aquestes dades deixen sense interlocutor, una vegada més, l'esquerra estatalista catalana. La República serà catalana o no serà.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada