Poders gens separats

Això d'Espanya comença a ser un vodevil, amb els escàndols enganxant-se els uns rere els altres. El darrer, enorme, és el descobriment que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, resulta que era, o és, militant del PP. La cosa és francament esperpèntica. És cert que la constitució espanyola permet als jutges i magistrats la militància política. Els magistrats del Constitucional no es consideren membres de la carrera judicial i, per tant, la cosa encara seria discutible. Però, siga com siga, és evident que la constitució no els permet d'enganyar. I el president del Tribunal Constitucional espanyol va enganyar els senadors de diversos partits polítics que el van votar sense saber que en realitat militava en un partit concret.

Tanmateix, no és pas aquest fet el més greu. El fet més greu és que tota l'actuació de Pérez de los Cobos ha respost a la seua militància en el Partit Popular i que, per tant, el Constitucional ha estat matusserament utilitzat en favor d'un partit. Perquè abans de saber-se que ho era podíem pensar, amb benevolència, que tenia una forta coincidència ideològica amb el PP. Però, ara que hem constatat que pagava la quota, fins i tot quan ja era membre del tribunal, el problema pren clarament una altra dimensió.

En qualsevol estat del món el poder executiu i el poder legislatiu són clarament polítics. Hom no pot demanar-los neutralitat de cap manera. La neutralitat, en canvi, és el gran atribut del poder judicial. El poder judicial, i especialment els òrgans més alts del poder judicial, és la garantia que l'estat tracta igual tots els ciutadans. De manera que quan és visible i indiscutible que això no és així la fallida de la credibilitat és absoluta.

Espanya té doncs ara mateix un poder executiu sense gens de credibilitat, sobretot després de les acusacions de corrupció generalitzada dels seus membres. Té un poder legislatiu inoperant, car la majoria absoluta del PP senzillament impedeix que servesca de res. I un poder judicial desprestigiat en general, tacat ara per la mentida del president de l'òrgan superior i desqualificat com a òrgan creïble pel que fa a la separació de poders, que hauria de regir la democràcia. Poca broma...

Font: VilaWeb