Escric aquestes ratlles a raig i des de la més absoluta ràbia, minuts després de conèixer els empresonaments dels membres del Govern. Per mi avui no és un dia trist, com he sentit dir moltes vegades al llarg de la jornada. Per mi avui és un dia ple d’indignació. Indignació per l’empresonament de bones persones. Indignació per allò que han fet als representants de la voluntat dels catalans. Indignació perquè avui l’estat espanyol ha fet un nou pas en el seu cop contra les institucions del nostre país.
Indignació perquè avui la jutge Lamela ha enviat a la presó el Govern més legítim de la història recent de Catalunya, amb una resolució que ja estava escrita. Escollit en unes eleccions amb una participació altíssima, l’actual executiu català ha estat víctima del relat absolutament surrealista del fiscal general de l’Estat, que ha qualificat de violència i de tumults allò que eren manifestacions pacífiques i exemplars d’una ciutadania que només volia exercir el seu dret a decidir el seu futur.
Les imatges gravades per milers de càmeres no enganyen. La violència només l’ha exercit una part, i no ha estat la dels independentistes. I així és com hem de continuar en aquest combat contra la injustícia i la deriva antidemocràtica: pacíficament, ocupant i fent nostres els carrers –com hem fet els últims set anys– i, sobretot, guanyant de manera clara les eleccions convocades pel 21 de desembre.
Aquells comicis, muntats per Rajoy per donar-nos una estocada definitiva, han de convertir-se en la palanca per fer exactament el contrari: per derrotar democràticament els partits del 155 i demostrar al món la fortalesa de les nostres idees i dels nostres centenars de milers d’homes i dones.
Avui és un dia negre per a Catalunya, però també per a Europa i per a la democràcia. Un govern legítim a la presó o a l’exili, mentre el país ha passat a ser governat per un partit que tot just si va aconseguir el 8% dels sufragis a les últimes eleccions. Un partit, el PP, que ha comptat amb el suport lògic dels falangistes de C’s. I també –imprescindible– del PSOE i la seva filial catalana. Quina vergonya per a tota la gent d’esquerres que algun dia va confiar en aquest darrer partit. I quina vergonya aquells equidistants que encara continuen marejant la perdiu i buscant excuses per no mullar-se en un combat que va molt més enllà del debat sobre la independència.
El millor homenatge que podem fer a tots els nostres presoners polítics és oferir-los la victòria el pròxim 21-D: per a l’Oriol, el Jordi, el Raül, el Josep, el Quim, el Carles, la Dolors i la Meritxell. També per als Jordis, que ja fa 18 dies ignominiosos que estan tancats a Soto del Real. I per als exiliats: Carles, Txell, Toni, Clara i Lluís. Per a tots ells, però també per al futur del nostre poble, hem d’omplir els carrers i guanyar aquestes eleccions.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada