Com que aquesta ha estat, en general, la posició espanyola, pensant que tot això no anava de veres, la sorpresa comença a ser majúscula quan descobreixen la ferma voluntat del govern català de tirar endavant el referèndum i la consegüent desconnexió de l'Estat. Llavors s'escandalitzen i acusen el govern i el Parlament d'actuar de sota mà, gairebé de preparar un cop d'estat. I com que la seva anàlisi continua essent errònia, apliquen la mà de ferro de la repressió i avall que fa baixada. Això sí, no s'estan de parlar de diàleg, mentre neguen cap possibilitat no ja d'un acord, sinó d'una negociació. Com si darrere la demanda del govern català no hi hagués un ampli suport, expressat a les urnes, al carrer i a les enquestes. El que mana, però, en comptes de la política, la necessària política, és el menyspreu. Fins que s'ho trobin. Perquè això va de veres. I si encara no s'ho creuen, tornin a escoltar el discurs de Puigdemont d'aquest dilluns. Clar i català. I qui avisa no és traïdor, que diu la dita.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada