El rei d'Espanya arriba al Congrés dels Diputats en un Rolls Royce Phantom IV blindat encarregat i utilitzat pel general colpista que va governar l'Estat entre 1939 i 1975. Aquell que ho va deixar tot atado y bien atado amb un nivell de detall que arriba fins al cotxe oficial que fa servir el cap d'Estat. En el seu discurs, després d'apel·lar al diàleg, va fixar-ne els límits: obediència a l'Estat i parlar només d'allò que entri dins de les lleis de l'Estat. També va deixar clares les (nul·les) possibilitats de canvi: “Espanya no es pot negar a si mateixa tal com és; no pot renunciar al seu propi ésser.” Un missatge a Catalunya que es pot resumir així: no pots marxar, només parlarem del que jo vulgui i sóc com sóc, no penso canviar. Hores abans, el Constitucional s'atorgava una nova competència profundament antidemocràtica en rebutjar el recurs de la presidenta Carme Forcadell: el TC té a partir d'ara la potestat discrecional de definir els límits del debat parlamentari. Pot establir sobre què es pot parlar i sobre què no es pot parlar a l'hemicicle. Pobre Montesquieu! Mentrestant, PSOE fulminava l'oposició interna sense contemplacions. Davant aquest panorama, hom pot entendre el posicionament dur i contundent del president Puigdemont en presència de Felip de Borbó i de Soraya Sáenz de Santamaria a Barcelona, líders d'un Estat que “ha negligit” Catalunya. Ja n'hi ha prou de menyspreus i maltractaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada