diumenge, 14 de juliol de 2013

Una Catalunya independent recaptaria 8.000 milions d'euros anuals més

Núria Bosch i Marta Espasa asseguren en un estudi que les dades d'inversió estrangera garanteixen que el procés sobiranista no provoca deslocalitzacions d'empreses

'Els impostos d'una Catalunya independent' és el títol de l'informe que les professores de la UB Núria Bosch i Marta Espasa han fet, encarregat per la plataforma Catalunya Diu Prou. A l'estudi es xifra en uns 8.000 milions d'euros l'increment per any que Catalunya recaptaria si fos un estat independent, en comparació als que pot recollir ara mateix. Les dues autores de l'estudi consideren que aquesta dada, basada en les xifres dels impostos liquidats els darrers anys, es mantindrien si Catalunya fos independent, donat que no contemplen possibles deslocalitzacions d'empreses que podrien fer baixar la generació de recursos.


La plataforma Catalunya Diu Prou va encarregar a Bosch i Espasa un estudi sobre com i quins impostos tindrien els catalans si poguessin disposar ara d'un estat propi. Aquest document ha estat presentat aquest dijous a Barcelona amb la presència de les autores i els responsables de la entitat organitzadora.

A més de fer un recull de dades, ja conegudes, sobre quin és el mapa fiscal de Catalunya, l'informe assegura que amb les xifres de 2010 -per ser les més fiables- els catalans generen 68.423 milions d'euros en impostos. En canvi, moltes grans empreses que tenen aquí activitat i, per tant, participen de la generació d'aquests impostos a Catalunya, situen la seva seu a altres indrets de l'estat espanyol i principalment a Madrid. Això provoca que la recaptació d'aquests recursos es faci allà on tenen la seva seu i hi ha un seguit d'impostos que, tot i estar generats a Catalunya es comptabilitzen a Madrid. És per això que la dada d'impostos recaptats en territori català baixa fins els 60.373 milions d'euros anuals.

Amb aquest raonament, l'informe assegura que una Catalunya independent faria que les empreses haguessin de pagar aquí els impostos que generen aquí, i faria que anualment l'administració d'un estat català acabés recollint uns 8.000 milions més dels que es comptabilitzen ara.

Davant la possibilitat que un procés d'independència pogués provocar deslocalitzacions d'algunes d'aquestes grans empreses o fugides d'inversions empresarials que fessin caure la generació d'impostos a Catalunya, les professores ho tenen molt clar. 'No sembla que el procés desincentivi la inversió, ans al contrari, perquè les dades d'inversió estrangera han crescut des de que Catalunya està en aquest procés i per tant no sembla que la situació política porti a una deslocalització', ha sentenciat Bosch.

A més d'aquesta constatació, l'informe presentat recorda quin és el repartiment de poder sobre els impostos recaptats a Catalunya entre les diferents administracions. L'estudi diu que un 43% se'ls queda l'estat, un 46% la Generalitat i un 10% els ajuntaments. Pel que fa a la capacitat normativa, el 63% són impostos on qui pot modificar-los és de l'estat i la Generalitat només té capacitat sobre un 27%, mentre que els ajuntaments mantenen el seu 10%. L'informe constata també que dels impostos generats a Catalunya, el 85% el gestiona l'Estat i la Generalitat només un 4,5%.

'Aquí veiem la poca autonomia de gestió dels impostos que té la Generalitat. Aquí es veu la dependència financera que té la Generalitat de l'estat. Com que qui gestiona és Espanya, ens n'hem de refiar de els transferències de l'estat', ha comentat Bosch.

Per últim, també han recordat que Catalunya abans de la crisi tenia un 38% del PIB de pressió fiscal, mentre la mitjana de la UE està en el 41%, però amb la crisi i l'elevat frau fiscal, les dades són ara del 31%.

Font: VilaWeb

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada