PSC - Defensa del dret a decidir
El PSC proposava que la Constitució recollís la possibilitat de convocar referèndums de "caràcter territorialitzat". D'aquesta manera s'evitava, segons els socialistes catalans, la prohibició del dret a decidir, que, al seu parer, s'ha de vehicular en una consulta legal i acordada amb l'Estat.
PSOE - Ni una sola paraula
Rubalcaba no ha volgut ni sentir a parlar de consultes territorialitzades. Per molt que el PSC defensés que es tracta d'una eina democràtica que en cap cas reconeix el dret a secessió, el PSOE ha considerat innegociable aquesta qüestió. El PSC ho ha hagut de deixar al marge per negociar tota la resta.
2. Model de finançament
PSC - Ordinalitat i la clau
Des de Nicaragua s'ha defensat un finançament que garanteixi el principi d'ordinalitat perquè les comunitats que més aporten no perdin posicions quan es reparteixin els recursos. També han apostat per una agència consorciada amb l'Estat que garanteixi autonomia en la recaptació i bilateralitat.
PSOE - Consorcis tributaris
El PSOE "aconsella" finalment el principi d'ordinalitat, però només en els termes que està recollida a la sentència del TC sobre l'Estatut, que indica que no és de caràcter obligatori. Parla de crear "consorcis tributaris" però en cap cas es refereix ni a autonomia de recaptació ni a bilateralitat.
3. Senat federal
PSC - 92 membres
El PSC aposta per un Senat amb 92 representants on cada autonomia en tingui tres més un més per cada milió d'habitants. Segons ell, el nou Senat hauria de participar en l'elaboració i aprovació de les lleis que afecten les comunitats i facilitar la seva participació en les decisions europees.
PSOE - Ni xifres ni concrecions
Com el PSC, el PSOE també aposta per un model semblant al del Bundesrat alemany, però no fixa el nombre de membres. A més, es refereix només a aprovació i no a elaboració de lleis "d'alta rellevància autonòmica". També veu amb bons ulls instal·lar al Senat el Consell de Política Fiscal i Financera.
4. Definició de l'Estat
PSC - Espanya plurinacional
La fundació Campalans reivindica en la seva proposta el reconeixement d'Espanya com a "nació de nacions" i planteja que es reconeguin Catalunya i el País Basc "com a nacions amb un específic tractament simbòlic, institucional i competencial". També demana blindar els seus drets històrics.
PSOE - Regions i nacionalitats
Ferraz es refereix a Espanya com un territori compost per "regions i nacionalitats". Només obre la porta al fet que les comunitats "quedin identificades amb la denominació escollida per elles en els seus estatuts". Sí que en reconeix la "singularitat" i els "drets" sobre l'ús de la llengua pròpia.
5. Justícia al territori
PSC - Descentralització
Els socialistes catalans reclamen una descentralització de la justícia modificant "el sistema de recursos judicials" de manera que el Suprem "només conegui els recursos d'unificació de doctrina". En la resta de casos, el TS hauria de ser "l'última instància" dels recursos.
PSOE - "Certa territorialització"
"Pot ser convenient una certa territorialització del sistema de govern del poder judicial", admet el PSOE. Reconeix que no s'han aprovat les lleis per descentralitzar la justícia previstes als estatuts i assumeix que els TSJ han d'assumir més pes en detriment del Suprem.
6. Protecció de l'Estatut
PSC - Recursos en tres mesos
Per evitar reviure un capítol com el de l'Estatut escapçat després d'haver estat aprovat pels catalans, el PSC defensava recuperar l'instrument del recurs previ davant el Tribunal Constitucional. Segons el PSC, l'òrgan judicial hauria de resoldre el recurs en tres mesos.
PSOE - Recursos en sis mesos
La proposta federal del PSOE accepta recuperar amb caràcter "singular i excepcional" el recurs previ davant el TC per evitar que un Estatut ratificat sigui modificat a posteriori. Però en comptes de resoldre els recursos en tres mesos, el PSOE dóna un marge de sis.
7. Relació amb l'Estat
PSC - Bilateralitat total
El PSC reivindicava "bilateralitat lleial" com a "marc general i permanent de relació" amb l'estat espanyol reduint la posició tan prevalent de l'Estat al Consell de Política Fiscal i Financera. Tot això, sense excloure la multilateralitat amb la resta de comunitats.
PSOE - Bilateralitat condicionada
"El marc de relacions intergovernamentals ha de ser multilateral encara que permeti la presència de procediments i òrgans bilaterals", determina el document del PSOE, amb la qual cosa només preveu una bilateralitat condicionada a la resta de territoris.
Font: Ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada