“Sóc un independentista que admira Espanya. Hem de ser capaços d’admirar allò de bo que tenen, però cadascú a casa seva”
A punt de fer 83 anys, però gairebé tan actiu com quan manava, Jordi Pujol ha admès aquest vespre a Barcelona que voler formar part d’una Espanya que respectés Catalunya “va ser un somni ingenu”. L’expresident de la Generalitat ho ha dit en passat, com qui reconeix un projecte fallit i tancat, i que albira un futur que està arribant. En públic, mai no havia parlat tan clar. En conferències anteriors ja havia pitjat bastant desacomplexadament l’accelerador sobiranista, però avui ha fet un pas més i s’ha definit directament com a “independentista”, en més d’una ocasió. Ni ha evitat la paraula ni l’ha matisat. Això sí, un independentista “que admira Espanya”. “Hem de ser capaços d’admirar allò de bo que tenen, però cadascú a casa seva”, ha sentenciat en una sala que ha quedat petita a l’escola Sunion, davant d’unes 250 persones.
En el primer acte que compartia amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), un altre símptoma del seu viratge definitiu, Pujol ha explicat la dificultat d’haver defensat durant 60 anys l’encaix amb Espanya i ara ja no creure-hi. “Es podria pensar que he enganyat a la gent, però no és així. Hi va haver un temps que crèiem que era possible, després de la mort de Franco, amb unes certes concessions. Hi havia decepcions, com la Loapa, però d’altres coses anaven endavant, com per exemple, la immersió lingüística. Podíem conservar el país, la identitat i el progrés econòmic i social, però això ara ja no és possible”, ha afirmat, i ha afegit el per què: “El tracte que ens donen i ens donaran, i ja no ho amaguen, busca que d’aquí dues generacions siguem residuals. Aquest és l’argument més bo a favor de la independència”.
Pujol ha comentat que fa només 10 anys encara no pensava com ara, però que ja ho té “paït”. “Personalment, hi tinc molt més a perdre que a guanyar, però amb la independència el país hi guanyaria”, ha incidit, i ha reclamat la plena sobirania per ser un estat “campió del món del pes ploma, petit però que valgui la pena, amb personalitat i iniciativa i no que el món en pugui prescindir”, ha dit el fundador de Convergència.
Alerta sobre les “pastanagues
Ha estat un Pujol tan descaradament de cara a barraca, amb frases com “no ens podem quedar quiets, hem de lluitar per mantenir-nos vius i vèncer”, que ha alertat davant la política que precisament ell havia mantingut sempre amb Madrid. “Ens presentaran alguna pastanaga”, ha advertit, i seguidament ha caricaturitzat aquells qui busquen “el diàleg, parlar, negociar” perquè, ha donat a entendre, només busquen frenar el procés. “A mi ja no em convenceran amb això de negociar”, ha clamat Pujol, aplaudit diverses vegades. Potser perquè estava en un ambient especialment propici, però l’ambigüitat pujoliana sembla ja història.
En el primer acte que compartia amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), un altre símptoma del seu viratge definitiu, Pujol ha explicat la dificultat d’haver defensat durant 60 anys l’encaix amb Espanya i ara ja no creure-hi. “Es podria pensar que he enganyat a la gent, però no és així. Hi va haver un temps que crèiem que era possible, després de la mort de Franco, amb unes certes concessions. Hi havia decepcions, com la Loapa, però d’altres coses anaven endavant, com per exemple, la immersió lingüística. Podíem conservar el país, la identitat i el progrés econòmic i social, però això ara ja no és possible”, ha afirmat, i ha afegit el per què: “El tracte que ens donen i ens donaran, i ja no ho amaguen, busca que d’aquí dues generacions siguem residuals. Aquest és l’argument més bo a favor de la independència”.
Pujol ha comentat que fa només 10 anys encara no pensava com ara, però que ja ho té “paït”. “Personalment, hi tinc molt més a perdre que a guanyar, però amb la independència el país hi guanyaria”, ha incidit, i ha reclamat la plena sobirania per ser un estat “campió del món del pes ploma, petit però que valgui la pena, amb personalitat i iniciativa i no que el món en pugui prescindir”, ha dit el fundador de Convergència.
Alerta sobre les “pastanagues
Ha estat un Pujol tan descaradament de cara a barraca, amb frases com “no ens podem quedar quiets, hem de lluitar per mantenir-nos vius i vèncer”, que ha alertat davant la política que precisament ell havia mantingut sempre amb Madrid. “Ens presentaran alguna pastanaga”, ha advertit, i seguidament ha caricaturitzat aquells qui busquen “el diàleg, parlar, negociar” perquè, ha donat a entendre, només busquen frenar el procés. “A mi ja no em convenceran amb això de negociar”, ha clamat Pujol, aplaudit diverses vegades. Potser perquè estava en un ambient especialment propici, però l’ambigüitat pujoliana sembla ja història.
Font: elSingularDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada