dijous, 14 de desembre del 2017

Vicent Partal: «La (falsa) roda de l’hàmster»

«Arrimadas pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP»

Hi ha dies que em demane si acabem de ser prou conscients d’on som o no. Ho dic per la polèmica sobre l’hàmster.

Aquestes darreres hores, hi ha gent que ha començat a fer circular una imatge que simbolitza que els polítics catalans es fan enrere en tot allò que havien promès, i que ja no parlen d’unilateralitat ni de procés constituent, que s’han oblidat de la República. És una imatge que s’exemplificaria amb allò de la roda de l’hàmster: moure’s i fer veure que corres, per acabar restant al mateix lloc.

Ahir vam publicar una entrevista amb Marta Rovira i avui en publiquem una altra amb el conseller Josep Rull. En totes dues ix aquesta qüestió i tots dos aporten una clau de la qual tothom hauria de ser conscient: els partits independentistes no s’hi presenten lliures, en aquestes eleccions. I si no entenem això no entendrem res.

El vice-president Junqueras, el conseller Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Junqueras encapçala la llista d’ERC i Forn i Sànchez formen part de la llista de Junts per Catalunya. Els qui són fora, tothom és conscient que segons què diguen pot causar-los un greu problema. A ells.

I encara més: els consellers que hi ha en llibertat després d’haver passat per la presó han estat advertits que no poden parlar de segons quines coses, com explica el conseller Rull en l’entrevista d’avui. Tant advertits que ni tan sols poden dir quines són aquestes coses, per bé que tothom s’ho pot imaginar ben fàcilment.

En aquest context, crec que fer acusacions fàcils i criticar els partits independentistes dient que no parlen clar és injust. És veritat que no parlen clar; fins i tot que de vegades emeten missatges confusos. Però criticar això sense tenir en compte la repressió que pesa sobre ells és poc seriós.

Sobretot perquè implica normalitzar la presó, l’exili, la repressió. És com si entre tots preferíssem negligir uns condicionants que no solament existeixen sinó que són molt forts. Ahir el Síndic de Greuges denunciava al congrés espanyol que en aquestes eleccions no es permet que els candidats hi concórreguen en igualtat d’eleccions. I això és una enorme veritat. Iceta pot ballar als platós de televisió, però Quim Forn no. Arrimadas pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP.

Els candidats de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP participen en unes eleccions dissenyades per a fer-los la victòria impossible. Això és així. El govern espanyol sap, perquè té prou dades per a saber-ho, que els monàrquics no poden derrotar els republicans en condicions normals. I, per tant, fa ús de totes les armes imaginables per aconseguir-ho. Una d’aquestes armes, imprescindible, és escampar la decepció entre els independentistes: sense una forta abstenció en el camp sobiranista, la victòria dels unionistes és literalment impossible.

Quan penseu en l’hàmster, doncs, tingueu en compte això i també que cada vot és necessari per a continuar avançant en la República, però sobretot per a fer més difícil que després continuen a la presó els qui encara hi són, a l’exili els qui encara hi són i tots nosaltres en aquesta llibertat pertorbada que ens obliguen a viure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada