diumenge, 10 de desembre del 2017

David Mascort: «On volem viure?»

Aquesta és la pregunta que hem de respondre el proper dia 21 de desembre amb el nostre vot. I aquesta no és una qüestió menor. En aquestes eleccions hauríem de posar a debat si una formació política presenta unes propostes més o menys atractives o realistes pel que fa a l’agenda social de Catalunya, i hauríem de discutir sobre si es faran més o menys quilòmetres de carreteres, sobre si es construiran més o menys residències o centres de dia, sobre quin és el model de pagesia i conservació del territori o sobre si hi haurà més o menys mòduls prefabricats a les nostres escoles i instituts.

I totes aquestes qüestions les hem respost amb l’obra sectorial de govern dels darrers dos anys. Tenim infinitat d’exemples de la feina rigorosa, responsable, professional, centrada en les persones, i sobretot en les més vulnerables, que fan que la major part de les propostes polítiques que es presenten a aquestes eleccions no en vulguin parlar. En aquestes eleccions, però, decidim, a banda de tot això, si volem llum o foscor.

I aquesta és la gran pregunta que contestarem votant. Hem de decidir si volem que els partits que han aplicat el 155 i intenten instaurar un règim de por, censura, prohibicions i foscor governaran el nostre país o ho farem els que ens hem proposat construir una República des de la gent on la llibertat, la participació i la democràcia siguin les qui regeixin el seu destí. Hem de decidir si guanya la il·lusió o ho fa la resignació, si guanya l’esperança o la represàlia, si guanya l’alegria o la mala llet; si guanya, en definitiva, la democràcia o el neofeixisme.

I jo no tinc cap dubte del que prefereix la immensa majoria de la gent d’aquest país, no tinc cap dubte que, davant aquestes preguntes, gairebé tothom tindrà la mateixa resposta: volem viure en pau, llibertat i democràcia i no en un lloc on gairebé tot s’està prohibint i on vigilen constantment el que fem o diem.

Volem viure en un lloc on les autoritats policials i jurídiques no ens facin por i les veiem com a garants de l’estat de dret i no com a jutge i part d’un estat demofòbic. Volem viure en un lloc on fer lleis per ajudar els qui més ho necessitin no sigui sistemàticament impugnat i suspès per així seguir beneficiant els de sempre. Volem viure en un lloc on l’escola i el sistema educatiu segueixin essent una eina de transformació i de transmissió dels valors d’igualtat, llibertat i fraternitat amb la llengua catalana com a corretja de transmissió. Volem viure en un lloc on acollir no sigui un verb prohibit, ni integrar sigui una blasfèmia. Volem viure en un lloc que construirem de bell nou on la corrupció i el masclisme no hi tinguin cabuda i siguin tractats com el que són, dues xacres per a la democràcia i la vida en societat. Volem una República que faci tot el possible per generar activitat econòmica i riquesa, i no un estat que fa tot el possible per arruïnar-nos i perquè marxin les empreses.

Volem, en resum, estar orgullosos del lloc on vivim, i volem construir-lo entre tots i totes, els qui ara ho veuen claríssim i els que encara no, els qui fa molts anys que ho volen i els que fa només uns dies, i, sobretot, també el volem construir amb qui ara fa tot el possible per impedir-ho, perquè el nostre futur només serà ple si és de tots i totes. I estic convençut que serà així, segur, perquè la democràcia sempre guanya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada