"Votem o no se’ns deixi votar, la imatge de cues de catalans davant dels seus col·legis electorals donarà la volta al món"Amb –confio- el permís de Josep Ganyet & Jordi Calvís, autors d’aquest lema i de la il·lustració que han popularitzat arreu del país, vull titular aquest article, perquè reflecteix al mil·límetre el meu estat d’ànim actual.
Literalment tenim un vot. Jo escrit aquestes ratlles havent-me imprès la papereta del 9N, via el web participa2014.cat. Conec també on he d’anar el dia 9N a votar. Ja no em cal saber res més. A les 9 en punt seré davant les portes del meu col·legi electoral amb el meu vot pel SíSí.
Al llarg del dia d’avui, dijous, probablement sabrem que el Consell d’Estat impropi, aquella institució del Juràssic que acull exemplars franquistes del mateix període, emeten un informe per al govern de l’Estat impropi afirmant que el 9N s’ha de suspendre. Probablement divendres, el govern impropi enviï al Tribunal Constitucional impropi, aquell organisme on el seu president militava al PP en el moment de ser escollit, la sol·licitud de suspendre la votació. I el dimarts 4, probablement, es suspengui. O no. Vés a saber. Però la clau del moment actual és que faci el que faci el govern o el TC, ja no té cap interès. Ja tenim el nostre vot i no tindrem por d’usar-lo.
Som davant l’avantsala d’una oportunitat única: hi hagi urnes o es retirin per la guàrdia civil, milers de catalans aniran fins els seus col·legis electorals amb les paperetes a la mà. Estimats amics Josep i Jordi, el vostre lema i la vostra il·lustració es faran realitat. Votem o no se’ns deixi votar, la imatge de cues de catalans davant dels seus col·legis electorals donarà la volta al món.
Aquest és el punt exacte en què ens trobem. I si no som capaços d’aprofitar-ho per decantar el nostre clam del costat de la democràcia i la dignitat ja em direu quan en serem.
La recomposició del mític gerro de porcellana ha obrat el miracle. L’Estat impropi ha vist com la colònia del nord enterrava les destrals del guerracivilisme entre els partits sobiranistes i es tornava a formar el mur de 400 KM de la Via Catalana. L’Estat clavegueram en el que vivim enfangats només tem una cosa: la unitat catalana. Contra 400 KM de catalans agafats de les mans, no té res a fer. Només nosaltres sabem segar cadenes.
O sigui que, estimats amics, imprimiu les vostres paperetes, poseu les creus on s’han de posar –ara no ens equivoquéssim, valga’m Déu- , feu-vos els selfies que calguin, aconseguiu un vot d’un indecís cada dia que falta, gaudiu del moment, rieu i emborratxeu-vos, però prepareu els vostres millors vestits i el 9N, nets i dutxats, amb tota la família, a votar.
Ja no volem votar, votarem.
I l’endemà, esclar, guanyada aquesta semifinal tan important, anem-nos preparant per al match final: les eleccions plebiscitàries per a la independència de Catalunya. Com Letònia, com Eslovàquia, no inventem res . Senzillament, resolem democràticament el nostre futur aprofitant l’única escletxa que l’Estat impropi no podrà impedir.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada