Carles Boix: "El 9-N ja s’ha fet internacional"

La internacionalització del “cas dels catalans” ja és una realitat i, ara per ara, el balanç és positiu. El degoteig d’articles, notícies i fins i tot de documentals a la televisió, i, darrerament, d’editorials, és constant arreu. I malgrat (o potser gràcies a) les campanyes del govern espanyol, malgrat que la majoria dels periodistes estrangers viuen a Madrid i malgrat la inestabilitat a l’Europa de l’Est, el to és equilibrat, informatiu i respectuós.

Ho és per tres raons. En primer lloc, l’argument democràtic del sobiranisme català (el principi que la gent ha de poder decidir pacíficament) és difícil de batre en societats obertes i liberals. El 4 de setembre un editorial del New York Times defensava la celebració de les consultes escocesa i catalana. I atribuïa aquesta possibilitat als “valors democràtics a Gran Bretanya i a Espanya”. Aquesta darrera afirmació no deixava de ser paradoxal (i factualment equivocada) considerant que el comportament espanyol continua als antípodes de l’actitud britànica. Però, d’altra banda, és molt significativa perquè implicava que per al diari nord-americà la prohibició d’una consulta és impensable en un país occidental i només pròpia de la lògica que aplica Rússia a Ucraïna.

En segon lloc, l’argument de la inestabilitat política i financera a Europa, que naturalment preocupa i que ha dut mitjans com el Financial Times a demanar a Espanya una contraproposta de tercera via, no ha acabat de quallar del tot. Això es deu al fet que el procés encara no ha entrat en la fase final. Però també es deriva del fet que el govern espanyol no hi ha volgut insistir prou en públic (tot i que sí que ho ha fet en reunions privades amb altres governs), potser per evitar un efecte bumerang: si insisteix massa en les turbulències del procés, es pot trobar forçat internacionalment a adreçar les demandes catalanes. En qualsevol cas, el Govern haurà de desenvolupar un pla de contingències (que pot incloure el manteniment de transferències a Espanya alguns anys) per minimitzar l’impacte sobre totes les parts d’una possible separació i tranquil·litzar els inversors estrangers.

En tercer lloc, l’argument del nacionalisme insolidari, tan buscat pels publicistes espanyols, ha petat. Les visites a Catalunya de periodistes, intel·lectuals i polítics estrangers s’han multiplicat els darrers dos anys. El que troben, gent il·lusionada, pacífica i compromesa, tira per terra totes les construccions imaginàries de la premsa espanyola i reforça l’idealisme democràtic que hi ha al darrere del 9-N.

Font: ara.cat