«A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers»A banda de l'eterna discussió sentimental, cultural, lingüística i econòmica del fet de voler-se separar d'Espanya, que es veu des d'altres ulls de gent de fora amb més o menys comprensió, hi ha la qüestió de les fronteres.
Em causa sorpresa que, a molta gent d'una cultura i una intel·ligència que considero més que solvents, la nostra separació de l'estat els trenqui el cor perquè sigui “posar més fronteres a la humanitat, que ja en té prou”. No, home, això no pot ser: quan algú em surt amb aquesta teoria, li explico clarament que és el contrari, i que el que volem precisament és menjar-nos una frontera.
En una unió d'estats on les fronteres ja no són els reixats amb punxes sinó les administracions que trobem entre les persones i els que ens governen, nosaltres en volem eliminar una: l'espanyola. La veritat és que, administrativament parlant, passar directament de la catalana a l'europea, seria un gran descans i un estalvi d'energia i diners a tots nivells.
Més enllà d'això, però, si l'Estat espanyol vol tornar a posar reixats amb punxes a l'Ebre i fer eternes un altre cop les revisions de passaports i els qüestionaris a l'hora d'entrar al seu territori, és ben lliure de fer-ho, per despit, per orgull o per la mare pàtria. Però em fa l'efecte que, quan s'adoni que les conseqüències que se'n deriven poden ser més aviat negatives per a ells mateixos, canviarà d'opinió amb alguna excusa d'anar per casa que deixarà anar la Soraya, amb aquell to seu habitual de tot-continua-igual, després d’un consell de ministres.
A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers. Això de les fronteres, avui, només és per als que les volen posar. Que quedi clar.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada