Ara bé, dos dies després del debat a Madrid va ser un diputat del PPC, intel·ligent i punyeter, que al Parlament va brandar un retall de premsa internacional amb un titular contundent: “Right to decide”. El diputat, Fernando Sánchez, va alertar de la capacitat del sobiranisme d'exportar un nou concepte polític genuïnament català com el “dret a decidir”. L'invent català que va més enllà d'una simple independència.
Sánchez no feia més que avisar d'una evidència que fa temps que se sospita: l'extraordinària singularitat del procés català. Una singularitat tan pròpia que si surt bé és probable que obri un nou paradigma de la construcció social dels estats i la seva organització política.
Un procés que neix en període de pau, dins la Unió Europea, amb un estat hostil però no en guerra, amb la prohibició expressa d'un dret bàsic en democràcia com és votar, sense un lideratge identificat ni en un partit ni en una persona, que funciona com un “corrent d'energia bondadosa” tenyit d'una voluntat franciscana exagerada que va de baix a dalt i en horitzontal. Parlem clar, processos com el que viu Escòcia, amb una consulta pactada, n'hi ha hagut però tampoc han canviat diametralment la història.
Així si el cas català, malgrat les circumstàncies, tira endavant podria convertir-se en una nova revolució americana, la de 1776, en el benentès que historiadors com J.E. Ruiz-Domènec la defineixen com "la porta que va donar pas al món modern" perquè va canviar la manera d'entendre la legitimitat del poder.
La independència dels EUA va significar posar en pràctica la utopia social del poder del poble i per al poble. Canvis de jerarquies -estatus quo-, de valors en la progressió social -ja no val provenir d'una elit, sinó tenir talent i treballar-lo- i la manera de legitimar un nou poder útil, eficaç i pròxim. La realitat va ser que pocs anys després esclatava la Revolució Francesa mimetitzant les utopies nord-americanes en unes monarquies que patien esclerosi.
És evident que el procés català no només busca la creació d'un estat, sinó bastir un procés constituent que revisi de dalt a baix el paradigma actual de la política, la societat i el poder que les relaciona. Si triomfa aquest moviment alegre, festiu, pacífic, cívic i democràtic, potser que aquest racó de món, per molts encara desconegut, obri la porta a una nova era històrica, com va passar a les colònies britàniques a l'Amèrica del 1776.
El retall de Sánchez és la primera prova de la magnitud del procés que potser aquí massa gent encara interpreta com una festa d'onanisme col·lectiu. El repte és gegantí, ho és tant que pot fer història.
Font: naciodigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada