dimecres, 16 d’abril del 2014

Astrid Bierge: "No ens volen però ens voldran"

"La pregunta que ens hauríem de fer és: què és més car -econòmicament, socialment i culturalment-, sortir de la UE o quedar-nos a Espanya?"

Ja ha tornat a sortir la Comissió Europea a dir que si Catalunya esdevingués independent passaríem a ser un tercer estat respecte la UE i que per tant els tractats no s’aplicarien al nostre territori. O sigui, que ens fotrien al carrer. Hem de reconèixer que el raonament, tot i no estar escrit enlloc, és lògic. La UE és una organització d’estats, no de ciutadans. L’estat català seria un estat nou i per tant caldria tractar-lo com a tal. La bona notícia és que, perquè el raonament de la CE es materialitzés, primer caldria que la UE reconegués Catalunya com un nou estat. És obvi que si no ens considerés un nou estat no podríem ser expulsats. O sigui que si arribem al punt de ser expulsats, voldrà dir que ja som reconegudament independents. Arribats a un punt tan agradable, el que vingui després serà pa i nous comparat amb el que haurem hagut de passar.

Estem massa obsessionats amb la Unió Europea. Les enquestes reflecteixen un alt grau de preocupació sobre la possibilitat de ser expulsats. I no ho entenc. La pregunta que ens hauríem de fer és: què és més car -econòmicament, socialment i culturalment-, sortir de la UE o quedar-nos a Espanya? Per començar, l’únic que sabem del cert és que els costos que ens representa formar part d’Espanya són caríssims, difícilment superables. La independència també tindria un preu, és clar. Ni entraríem automàticament a la UE, ni tindríem automàticament 16.000 milions al calaix ni seríem automàticament un estat molt més eficient que l’espanyol. Ara bé, encara que quedéssim fora de la UE per sempre, és molt poc probable que haguéssim de renunciar a l’euro i a la lliure circulació de persones i mercaderies, que són els plats més suculents del menú europeu i que Espanya no tindria el poder de vetar. El món funciona per interessos econòmics, i a Europa no li interessaria per res que la independència de Catalunya tingués uns costos econòmics evitables. Per tant, el fantasma de l’aïllament absolut només és una amenaça de pinxo barat.

Es parla molt de si la UE donarà suport a Espanya o a Catalunya. La UE no donarà suport ni Espanya ni a Catalunya, donarà suport a la solució que consideri més fàcil, còmode i rendible. De moment, el que a Europa li resulta més fàcil, còmode i rendible és que Espanya estigui tranquil·leta perquè pugui recuperar-se i pagar deute i que Catalunya fracassi perquè altres territoris amb desitjos sobiranistes no s’animin a seguir les seves passes. Ara bé, si un territori amb set milions de persones i que és el màxim motor econòmic del sud d’Europa decideix civilitzadament ser un nou estat i clama per entrar a la UE, deixar-lo vagant per l’univers interestel·lar pels segles dels segles no serà ni la solució més fàcil ni la més còmode ni la més rendible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada