L’EMISSIÓ DE Las cloacas de Interior té una enorme transcendència. No tan sols per la gravetat dels fets que denuncia; sobretot, perquè és un torpede a la línia de flotació de l’argumentari del govern espanyol (potser hauríem de dir de l’Estat) en relació a la qüestió catalana. El discurs del sobiranisme català és dir que la democràcia és votar. Per contra, el discurs del govern espanyol és dir que la democràcia és complir la llei. Per sobre de l’obligació d’escoltar els ciutadans, de respectar els seus drets d’expressió i de decisió. La sacralització de la llei, la paraula que més surt en les intervencions públiques. Però resulta que Espanya és líder dins de la Unió Europea en l’incompliment de les lleis europees. I quan veus el documental sobre les clavegueres de l’Estat, tot el que hi surt són incompliments flagrants de la llei. Les coses que s’han fet no tan sols són immorals sinó també manifestament il·legals. I no ha passat gaire res. ¿L’imperi de la llei, màxim pilar de la democràcia, és compatible amb fer coses clarament il·legals i que quedin impunes? Potser del que es tracta és de fer complir la llei als altres (els dolents) i poder-se-la saltar ells mateixos (els bons), en nom del caràcter sagrat de la seva causa.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada