A mesura que s'acosta la data del referèndum sense que el bloc independentista mostri senyals de vacil·lació (tot i que la premsa cavernària de Madrid se les inventi), s'estén el pànic a les files del nacionalisme espanyol. Com sempre, ha estat incapaç de gestionar el conflicte amb un mínim de racionalitat i ara, quan ja no hi ha temps, forma un front comú contra l'independentisme, oblidant les seves aparents discrepàncies.
El PP esgrimeix la sagrada unitat de la pàtria que Franco agonitzant va encomanar a Joan Carles, encara que ara es disfressa d'unitat "democràtica" de sobirania, d’"igualtat" (les cometes indiquen mentides) de tots els espanyols i de vigència d'una Constitució que el mateix PP rebutjava al principi. Per garantir-la està disposat a emprar tots els mitjans, fins i tot els presumptament delictius, com ja ha demostrat.
El PSOE, intentant diferenciar-se de la dreta neofranquista, després d'anys d'haver-li fet el joc, persegueix la mateixa finalitat, però amb procediments menys agressius, més dialogants i amb més voluntat de reforma. Això, no obstant, té la mateixa línia vermella del "no" al referèndum i, per tant, no només arriba tard si no amplia l'oferta, sinó que el seu paper de furgó de cua de la dreta serà encara més lamentable.
El discurs de Podem és l'habitual galimaties en aquest mosaic de personalismes malaltissament mediàtics, però el resum final és el mateix que el del PP i el PSOE: "no" al referèndum d'autodeterminació català perquè no té garanties, no és legal, no és segur i, sobretot, no ho controlen ells.
Ciutadans està apuntat al "no" des del mateix origen perquè, tot i els seus aires de brokers estil Wall Street, la seva idea d'Espanya és la dels triomfadors del 39.
El desconcert i l'agitada controvèrsia són prova palmària de l'ensurt compartit de la insolent dreta nacional-catòlica i l'esquerra submisa davant la probabilitat de quedar-se sense el país que la seva mútua incompetència ha destruït. Pura por.
Darrere de les amenaces, les ironies, els engolats parers d'erudits a la violeta i els negres vaticinis d'àugurs vestits d'experts no hi ha més que por. Por que, si es fa el referèndum, el perdin i, amb ell, perdin el país que porten parasitant centenars d'anys a força d'oprimir la seva gent.
El "nou PSOE" diu buscar una solució (pròxima Executiva el divendres) pactada, negociada, davant la irresponsable inoperància de la dreta. Millor això que res. Però, pel que es perfila, és poc i arriba tard. La clau per resoldre la qüestió és el referèndum pactat. I és la clau perquè, sense ell, no hi haurà moció de censura guanyadora i el PSOE no podrà desallotjar al PP del govern, cosa que podria fer el 1r de setembre, amb els vots favorables de JxS.
Però el "no" socialista i l'altre "no" nacional-espanyol de Podem, no només prova la seva por i la seva insinceritat, sinó que els fa còmplices de la política repressiva que aplica la dreta. I en aquesta política repressiva hi ha un nou avanç especialment abusiu i repugnant: l'intent d'anar contra funcionaris i polítics de la Generalitat, atacant-los el seu patrimoni. Sens dubte, molt coherent amb l'esperit d'aquesta dreta franquista que ja va aplicar Cifuentes a Madrid i la parella de subjectes que va dominar el ministeri de l'Interior amb la seva Llei Mordassa, un intent de tornar l’"ordre públic" de la dictadura arruïnant a la gent.
És literalment repugnant que el govern i el partit que més han robat en la història d'Espanya, que més cabals públics han malversat, que més han estafat i espoliat l'erari, incrementin la seva política repressiva per la via pecuniària. Ho fan atemptant contra el patrimoni dels polítics i els funcionaris com abans contra els ciutadans com una possible forma de reposar els cabals que porten anys robant i malversant en viatges, gresques, putes, drogues, confetti, comptes a Suïssa i Panamà, sobresous, finançament il·legal, sobrecostos, mossegades, suborns, extorsions, estafes, obres faraòniques inútils per a benefici propi i d'amics, suborns a periodistes mercenaris i espolis amb les privatitzacions.
Però, sobretot, és una decisió tan odiosa i miserable (pròpia dels que procedeixen d'aquesta manera en tota la resta) que, de dur-se a terme, pot provocar un esclat social a Catalunya, farta ja del saqueig, com hauria de estar-ho la resta d'Espanya, si tingués una mica de coratge.
Per evitar aquesta vergonya d'uns lladregots robant el patrimoni personal dels representants democràtics i els funcionaris, l'esquerra, i especialment el PSOE, només té una sortida: pactar un referèndum a Catalunya i presentar una moció de censura que desplaci a aquesta banda de lladres del poder polític (i, per tant, també del judicial a les seves ordres) abans sigui massa tard.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada