dilluns, 17 de juliol del 2017

Salvador Cot: «Lladres que entren per Almansa»

"Aquest florit jardí, on hi niuen ocellets que cobren 113.000 euros -com Manuel Aznar López, germaníssim- és el que aquesta setmana batrà rècords de velocitat per reclamar 5.120.000 euros a Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega"

"Desviació de poder, arbitrarietat i nepotisme" són els arguments que ha fet servir Ciutadans per demanar una reforma de la normativa que regula el Tribunal de Comptes de Madrid. No n'hi ha per menys. Aquesta institució de l'Estat és la que va anar validant, any per any, els balanços que presentaven Luis Bárcenas i la resta de tresorers del PP i la que sempre ha procurat limitar al màxim les responsabilitats pel saqueig dels ERO's a Andalusia, per posar dos dels casos més emblemàtics. És coneguda la seva lentitud a l'hora de perseguir el frau i, com que aquesta mena de casos prescriuen en quatre anys, la major part de les vegades les possibles responsabilitats queden liquidades, definitivament, pel simple fet de superar aquest termini.

Els responsables del Tribunal de Comptes són elegits, estrictament, per quotes de partit, com passa sovint en l'administració de l'Estat espanyol. La diferència, respecte a d'altres instàncies, és que aquí les oposicions a funcionaris també les controlen els mateixos delegats del PP i el PSOE, amb el resultat que, sobre 700 funcionaris, un centenar llarg són familiars dels que manen. Sense anar més lluny, el president del tribunal, Ramón Álvarez de Miranda García, hi té una cunyada i un nebot i el seu segon, Javier Medina Guijarro, un germà, una germana, la dona i un parent d'ella.

Aquest florit jardí, on hi niuen ocellets que cobren 113.000 euros -com Manuel Aznar López, germaníssim- és el que aquesta setmana batrà rècords de velocitat per reclamar 5.120.000 euros a Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega. I si no els tenen, se'ls embargaran les propietats com a represàlia exemplaritzant, a imatge i semblança de la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939, que va saquejar els béns i habitatges dels derrotats a la Guerra. Sempre que el mal ve d'Almansa...

El nou Govern Puigdemont és conscient de l'arbitrarietat de la repressió econòmica que ja està en marxa. Per això president, vicepresident i consellers saben que, un cop arribats fins aquí, no hi ha alternativa viable a la voluntat de guanyar.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada