EN EL DISCURS de cara a l’exterior, el govern espanyol diu que la veritable democràcia no és poder votar sinó haver de complir la llei. Potser sí. Llavors, la gent que s’ho mira des de fora podria preguntar: quina llei? Perquè un lector de diari pot tenir la impressió que de lleis n’hi ha dues, la que figura que regeix per a tot l’Estat i la que alguns voldrien aplicar específicament a Catalunya. Algú que vegi que comprar urnes pot ser il·legal a Catalunya i perfectament legal a Andalusia pensarà que hi ha dues lleis. Si algú compara el ritme amb què resol el Tribunal Constitucional els recursos presentats pel govern català i pel govern espanyol pot pensar que, si no hi ha dues lleis, hi ha una llei de dues velocitats. Si algú veu que les autoritats catalanes poden haver de respondre amb el seu patrimoni per haver dut a terme una consulta mentre que cada dia surten als diaris episodis fins i tot esperpèntics dels quals no respon ningú pot pensar que o hi ha dues lleis o que la llei és realment molt estranya. Si del que es tracta és de complir la llei, no pot haver-hi ni dues lleis ni dos ritmes ni dues vares de mesurar. Si això passa, és que es tracta d’una altra cosa. No pas de complir la llei. De castigar la dissidència.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada