Com que ahir estàvem tots entretinguts amb això tan interessant del Dia Sense Cotxes (sí, és una ironia, no m'hi facin posar l'adjectiu que em ve al cap), potser els van passar per alt les reflexions que el ministre d'Exteriors espanyol, aquest tal Margallo, va fer dimecres pels passadissos de la seu de l'ONU. Ja té nassos que hagi de ser aquest senyor el que ens ho hagi de venir a dir: “El moviment secessionista a Catalunya avança a tota màquina”, va dir, i va explicar, citant Cambó, que al seu entendre “tot aquest moviment només tindrà èxit si Espanya està immersa en dificultats internes o en un conflicte exterior”. Margallo, evidentment, feia aquestes reflexions per acabar defensant la unitat d'Espanya i pressionar (encara més) Pedro Sánchez perquè posi fi al govern en funcions del PP. “El govern en funcions és, per definició, més dèbil i menys capaç de fer front a aquesta situació”, va dir. Però, que no ho veuen, el que està dient Margallo? Nosaltres aquí, reflexionant sobre si estem cansats, entretinguts amb una qüestió de confiança, amb les forces independentistes mirant-se de reüll contínuament per veure qui sembla més no sé què, a les portes d'una discussió de pressupostos on tothom voldrà fer gestos de cara a la galeria, i deixant passar l'oportunitat històrica que el mateix Margallo reconeix que tenim. Però que no ho veuen, que aquest cop aquest senyor té raó? Que mentre que Espanya sí que està encallada, que són incapaços d'entendre's, que poden anar a unes terceres eleccions, nosaltres tenim l'oportunitat de treure'n profit, d'excel·lir? De traslladar al món que mentre a un costat hi ha bloqueig, indecisió, pors i manca de projecte, a l'altre hi ha decisió, convicció, velocitat i un objectiu comú? Margallo, entretingut en la defensa de la unitat d'Espanya, no se n'ha ni adonat del que ens ha dit, perquè en el fons el que fa és reconèixer que sí, que podem tenir èxit, que ens en podem sortir si anem tots a una, i de pressa, perquè ells estan debilitats, i encallats i entretinguts en afers interns. Ja té nassos, insisteixo, que hagi de ser ell qui ens ho hagi de venir a dir.
Font: elPuntAvui.cat
Hem de fugir d'espanya, sembla que no tenim prou amb el robatori al que ens tenen sotmesos que, amés nosaltres ens posem pals a les rodes, no serà que és veritat de que no tenim remei. Compteu que tenen un projecte amagat i si ho aconsegueixen no podrem sortir del pou. Consisteix en donar-nos peixet mentre ens buiden les butxaques del tot per després trepitjar-nos els nostres símbols. Poca broma.
ResponElimina