L'economia catalana i l'espanyola tenen dinàmiques semblants. Com totes les economies que es troben molt relacionades. Però cada cop l'economia catalana depèn menys de l'economia espanyola i més de la seva dinàmica interna i de les exportacions. També, respecte a l'economia espanyola, Catalunya té dinàmiques més intenses amb regions més exportadores com Aragó o el País Valencià. Aquestes regions també difereixen econòmicament del conjunt de l'estat.
Que l'economia catalana té la seva dinàmica pròpia i que les institucions homogeneïtzadores de l'Estat li van a la contra ja es coneix de fa temps. Els sindicats sempre han parlat del mercat laboral català i del marc de relacions laborals català com un ens separat de les relacions laborals a nivell de l'Estat. Però per molts esforços que es facin per arribar a acords laborals a nivell català, la legislació econòmica i laboral és un obstacle permanent. Molts convenis, per l'estructura patronal, encara es regeixen per convenis estatals. No es pot definir un salari mínim català, i el salari mínim espanyol és irrisòriament baix per l'economia catalana. Hi ha nombroses càrregues que té la legislació laboral espanyola i que no podem modificar des de Catalunya que ofeguen el mercat laboral català. També el fet de no tenir una seguretat social pròpia impedeix tenir una millor cobertura per a les persones aturades i posa en perill les pensions dels catalans.
Per altra banda, tots els indicadors diuen que l'economia catalana respon millor que l'espanyola, però sembla com si anés ofegada. Catalunya s'ha lliurat per poc de patir deflació com sí que ha patit l'economia espanyola. En part, aquest ofeg, es deu a la forta capacitat de decisió que té l'estat espanyol sobre les nostres infraestructures i la paràlisi d'inversions claus com pot ser el corredor ferroviari de mercaderies pel Mediterrani. En part pels mecanismes de retallades de les administracions públiques que potser té sentit per una economia que no pot créixer i en deflació com l'espanyola, però no en una que té la possibilitat d'exportar i créixer com fa la catalana. Sense oblidar l'espoli fiscal.
L'estat espanyol ara mateix és un fre a la nostra recuperació econòmica i a la sortida de la crisi. Per un costat els mecanismes que impedeixen desenvolupar un marc de relacions laborals propi i les lleis laborals homogeneïtzadores. Per altre, la manca d'inversions i l'aplicació de polítiques econòmiques que no permeten que les regions que sí que poden créixer ho facin. I per últim la perversa estratègia de l'estat espanyol de fer les retallades a les autonomies i ajuntaments i el xantatge per la via del FLA impedeix qualsevol marge de maniobra al sector públic català.
Poder sortir de la crisi més ràpid i en millors condicions passa per la independència. No només és una qüestió de 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada