dilluns, 12 de setembre de 2016

Joan Ramon Armadàs: «Per què no es declara ja la independència?»

"El RUI agrada molt als independentistes, però al Govern li cal un pla B. Una alternativa que es diu eleccions constituents"

Aquesta és un pregunta que si t’has passat cinc anys suant de valent a carrer cada 11 de setembre potser t’has fet més d’una vegada. I encara que sembli mentida és un pregunta molt pertinent que no té una resposta tan evident. Després d’una nova demostració de força del suport popular al sobiranisme, el president Puigdemont ha assegurat que l’estiu del 2017 tindrem o referèndum amb garanties o eleccions constituents. En altres paraules, el procés, per fi, arribarà al final.

Per què ha tardat tant, doncs? Podríem dir que la guspira que el va encendre el 2010 no va generar la brasa suficient a nivell polític fins les eleccions del 27S del 2015. Abans d’aquesta data el Parlament de Catalunya, senzillament, no tenia un majoria independentista. Per molt que Artur Mas es cregués la causa no va ser fins que la coalició de Junts pel Sí va concórrer als comicis que es va prometre als seus votants un full de ruta que culminés amb l’estat propi. Abans del 27S parlàvem de preliminars.

Amb Mas fora de l’equació momentàniament (no us penseu pas que està al calaix de la història)Puigdemont va agafar el timó del Govern més sobiranista que ha tingut mai aquest país i els terminis són els que són. Està clar que hi ha qui hagués preferit que el 28S s’aprofitessin els 72 diputats indepes per fer una DUI però això hagués estat enganyar els votants de Junts pel Sí. Uns votants que, en gran part (i no m’aventuro a dir quina), no van votar aquesta llista per “fer-ho ràpid” sinó per “fer-ho bé”. Van votar rauxa però sense oblidar el seny.

Aquests 18 mesos s’estan preparant moltes coses. Algunes no es poden dir en veu alta i d’altres és millor que no surtin a la tele. Ara bé, em consta que el Govern treballa per la ruptura. De fet, seria més adequat dir per les ruptures ja que la desconnexió, si arriba, serà en molts àmbits i departaments i no es pot passar per alt cap detall. Aquest estiu les sigles de moda són les del RUI però per molt bé que soni crec que el president té raó quan diu que un referèndum no serviria de res si no es fa amb garanties. Malgrat el cens el tenen si Espanya diu que el cens és fraudulent tot plegat generarà dubtes. A més, una de les estratègies de l’unionisme pot ser no anar a votar (com ja va fer al 9N) i la fotografia podria quedar llavors encara més desdibuixada. És per això que, malgrat que el RUI agradi molt als independentistes, al Govern li cal un pla B. Una alternativa que es diu eleccions constituents. A unes eleccions al Parlament, Espanya ha de donar el cens; per tant són sempre legítimes. A unes eleccions al Parlament de Catalunya s’hi ha de presentar tothom; per tant són sempre completes. Si, una altra vegada, hi ha una majoria independentista de diputats que així ho hagi promès als seus electors, es podrà produir una DUI... i, com tot procés democràtic (i aquest ho és), tot plegat culminarà amb un referèndum. Un referèndum que potser ja no es convoca sota una legalitat espanyola i, per tant, no vulnerarà cap llei (catalana). La ruptura s’haurà fet efectiva.

Pot ser per tot això no es declara ja la independència. Els que esteu impacients, els que teniu pressa, no patiu. Aquest Govern va de debò (i la CUP també). Ara bé, a la independència hi volen arribar amb molta rauxa però també amb seny.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada