Fruit d'aquest mandat democràtic es féu la declaració del Parlament del 9-N d'inici del procés constituent, recorreguda en contra pel govern de l'Estat i suspesa pel Tribunal Constitucional. Seguidament, i no sense dificultats, s'investí el president Carles Puigdemont i es començaren a tramitar les lleis que han de permetre la desconnexió de la legalitat espanyola i l'obediència a una nova legalitat.
La naturalesa d'una declaració d'independència és per se sempre unilateral. La d'un referèndum sobre la independència, en canvi, no necessàriament. El referèndum és només una eina d'autodeterminació i se'n pot autoritzar/acordar la seva celebració, les seves característiques i els seus efectes. A aquests efectes, i davant l'actual escenari de no negociació amb l'Estat espanyol que lamentablement i molt previsiblement es mantindrà, el moment clau serà l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica que ens donarà el marc legal i la seguretat jurídica per anar de la legalitat anterior a una nova legalitat. Ens trobarem amb una declaració d'independència de facto que haurà d'anar seguida de la convocatòria d'unes eleccions constituents o d'un referèndum de ratificació.
Final. Guerra bruta i amenaces de presó per a l'independentisme mentre s'impedeix inscriure el nom del Partit Demòcrata Català criminalitzant les seves idees. Tota la meva solidaritat. Pseudodemocràcia, democràcia low cost o democràcia de baixa qualitat. Diguem-ho com vulgueu. Verge Santa! Quan un estat ens és tan injust, marxar esdevé una obligació. Preparem-nos per a una capacitat de resistència sense precedents. El xoc de legitimitats és inevitable. Imperi de la llei & principi democràtic. Punt de no retorn. Ho tenim a tocar. La República Catalana somriu!
Muriel Casals. In memoriam.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada