Paradetes informatives del cap de setmana, dies 5 i 6 d'octubre

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència.

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Dissabte, 5: Al matí, d'10 a 2, AL BARRI DEL CARMEL (pendent de confirmació del lloc)

Diumenge, 6: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença)


Junts podem!

Què són les paradetes o com participar-hi

Balears: Marxa històrica contra el decret del PP que posa fi a la immersió lingüística

Més de 80.000 persones es concentren a Palma de Mallorca contra l'agressió al català, i també es fan actes a Barcelona

La comunitat educativa de les Illes Balears continua amb la vaga indefinida dels docents de 'ses illes' en contra el polèmic decret del trilingüisme, que posa fi a la immersió lingüística en català a les illes. La vaga, que ja fa 14 dies que s'allarga, viurà avui un revulsiu important amb la celebració d'una manifestació massiva a Palma.

S'han celebrat mobilitzacions arreu de l'arxipèlag, i la manifestació de Palma de Mallorca ha estat una de les més multitudinàries de la seva història, amb més de 80.000 persones segons un compte de la Societat Balear de Matemàtiques. L'objectiu de totes les reivindicacions és frenar el decret de trilingüisme que ha impulsat el govern de José Ramón Bauzá. També esperen una eventual negociació amb la comunitat educativa. També s'ha celebrat una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona, com mostra aquesta fotografia @magdaestelrich. Ha reunit unes 1.500 persones.

Mas: 'Si la gent vota llibertat, l'any que ve Catalunya serà lliure'

En un acte de CDC a Igualada ha dit que 'som el moviment democràtic més fort, il·lusionat, democràtic i pacífic d'Europa'

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha estat força contundent avui en l'expressió de la voluntat de sobirania del poble de Catalunya. En un acte del partit celebrat a Igualada, Mas ha afirmat que l'any que ve el poble serà cridat a votar sobre el futur polític del país, i ha afegit: 'Si la gent vota llibertat, l'any que ve Catalunya serà lliure.' I ha cridat a guanyar la llibertat: 'Volem la llibertat, sempre hem volgut un poble lliure però cal que una majoria del país hi cregui. La llibertat no te la regalen, l'has d'aconseguir i te l'has de guanyar.'

'Som el moviment democràtic més fort, il·lusionat, democràtic i pacífic d'Europa. Farien bé d'observar-lo', ha dit en referència a les opcions dins de la Unió Europea. Mas ha deixat clar que 'lliures no vol dir aïllats'. I ha afirmat: 'Ens trobem amb una campanya de por per fer veure que quedarem fora de la Unió Europea. També veiem reaccions de gent que representa estats i la seva màxima és quan menys problemes millor.' I ha cridat a no fer-ne cas.

Mas també ha expressat el compromís de CDC en el procés cap a l'estat propi. 'Estem al costat del poble', ha dit. 'Si Catalunya vol el què tenen moltes altres nacions, CDC farà el possible per arribar a aquest horitzó.'

Festa "Quatre barres i una estrella" a la Garrotxa el 5 d'octubre

Des de la Garrotxa hem pensat crear una emoció. Se’ns va acudir fer una gran festa a la ciutat d’Olot però que reunís representació de tota la comarca. I ho hem aconseguit. La diada comptarà amb més de 80 activitats, 23 tastets de productes gastronòmics de proximitat, més de 60 entitats, tot organitzat amb la representació dels 21 municipis de la comarca (un fet extraordinari) i amb més de 600 persones implicades en l’organització.

Aquí teniu el programa:

Presentació pública de SÚMATE el 3 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi ?

Súmate

Súmate es una asociación sin ánimo de lucro y no partidista constituida por ciudadanos y entidades cívicas y sociales, cuyo objetivo es extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo.

Súmate está formada en gran parte por catalanes de lengua y cultura castellana/española que, por cuestiones familiares y/o de origen, hemos mantenido este patrimonio sin renunciar por ello a ser y formar parte activa de la comunidad nacional catalana.

Súmate aboga por un debate abierto, democrático y participativo que incluya a catalanes que a menudo se han visto excluidos o su opinión, secuestrada por la desinformación, el desconocimiento o los prejuicios.

La titànica tercera via de Duran

El camí del mig obligaria a refer la Constitució i desenes de lleis espanyoles

Segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el 72,5% dels catalans entenen que Catalunya té un nivell insuficient d'autogovern. D'aquests, una majoria vol una Catalunya independent. La resta, encaixar-la en una Espanya federal o confederal. Per resoldre el conflicte, es planteja per al 2014 una consulta sobre l'estat propi. El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, ha proposat aquesta setmana, a través de La Vanguardia , que la consulta inclogui una "tercera via" equidistant entre la independència i l'assimilació. Un camí del mig en el qual Artur Mas no confia però que estalviaria el "xoc de trens" que tem el democristià i una part de l'establishment . Una via que no tindria sentit sense implicació del govern central, el PP i el PSOE.

La proposta de Duran, que voldria una consulta que no fos per l'estat propi i sí per la confederació, exigiria modificar la Constitució amb procediment agreujat -que és com es coneix tècnicament- i derogar, canviar o redactar desenes de lleis, que noves majories podrien revisar després. Si la tercera via s'imposa, poden passar dues coses: anar a una consulta amb una promesa de bona voluntat de l'Estat per fer-la efectiva si rep l'aval a les urnes, o encetar un llarg procés de reformes que anys després caldria ratificar en bloc sabent fins on s'ha arribat. Tot plegat, un empatx de diàleg similar al de l'Estatut i al rescat que Zapatero va prometre -i mai va fer- després de la sentència del TC. Vegem les implicacions de la via Duran.

Marina Llansana: "Desmuntant la campanya del no"

Sembla que finalment els poders de l'Estat s'han pres seriosament el “cas català” i han posat en marxa la seva maquinària per frenar el l'avanç del sobiranisme. La Via Catalana va ser massa contundent per ser ignorada i massa clara en el missatge per ser tergiversada: calia passar a l'acció.

Per això els darrers dies l'Estat ha engegat la seva campanya pel no. I no ho ha fet buscant arguments convincents per tornar a fer atractiva la idea d'Espanya a aquells ciutadans catalans que tenen ganes de marxar-ne, ni construint un relat que decanti a favor seu els indecisos que, segons les enquestes, poden ser decisius. No. Ho ha fet posant en marxa la diplomàcia internacional perquè des de tots els racons del planeta ens llancin als catalans l'amenaça de quedar-nos fora d'Europa.

Això ha obligat alguns dirigents europeus a fer filigranes o a contradir-se directament, com el mateix comissari Almunia, que l'octubre del 2012 havia afirmat: “No és honest dir que Catalunya quedaria fora de la UE”, i que un any després ha hagut de sortir a reproduir l'argumentari de La Moncloa. Deixant de banda aquesta cerimònia de la confusió, a priori pot semblar que l'estratègia del govern espanyol no és del tot dolenta. Saben que el catalanisme ha estat sempre europeista i que, segons les enquestes, la xifra dels qui votarien sí al referèndum és més alta si es garanteix la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea. Però el seu argumentari té una falla estrepitosa: el rigor jurídic. En cap tractat no es diu absolutament res sobre els efectes de la independència d'un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. Les interpretacions de la Comissió Europea, doncs, no són jurídiques, sinó polítiques, i és evident que responen a les pressions de la diplomàcia espanyola.

Acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP: data i pregunta abans de final d'any

CV-EUiA i CUP se sumen a la resolució de CiU i ERC sobre la consulta després d'assegurar el paper del Parlament · El PSC vota en contra de la resolució

ICV-EUiA i CUP s'han sumat a la proposta de resolució de CiU i ERC sobre el dret de decidir després d'assegurar el paper del parlament i que es negociï específicament la celebració de la consulta i no altres qüestions. Els ecosocialistes han donat el pas endavant havent introduït modificacions en el text inicial que garanteixen que el Parlament faci una proposta de via o vies legals per inciiar un procés des de Catalunya de sol·licitud al congrés per realitzar un referèndum, així com la data i la pregunta de la consulta en el marc de la comissió parlamentària del dret de decidir i d'acord amb el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Tot ha de quedar decidit abans d'acabar l'any.

La proposta de CiU i ERC ja apostava per portar al congrés espanyol la celebració d'una consulta i fixava el termini de final d'any per marcar data i pregunta. També abans d'acabar el període de sessions calia tenir resultats d'una negociació amb l'Estat. ICV-EUiA i CUP han afegit alguns punts a la resolució de forma que no només es concreti data i pregunta, sinó també via legal, abans d'acabar l'any.

Ferran Saez: "On ho posa, tot això?"

Fa uns dies Joaquin Almunia –qui se’n recorda, de Joaquín Almunia?- deia que si Catalunya s’independitzava quedaria automàticament fora de la Unió Europea. A l’aire hi flotava un dubte raonable, una pregunta elemental: i això, on ho posa? Quin article del Tractat de Lisboa aventura una cosa per l’estil? Després, alguns donaven detalls i tot: “caldria renegociar l’entrada a través de…” Però quina classe de frivolitat és aquesta? “Entrada”, “sortida”, “renegociació”? Però què s’empatollen? Al Tractat de Lisboa no hi diu res, de tot això. El que diu clarament aquest tractat en el seu article 8è és que “Serà ciutadà de la Unió tota persona que tingui la nacionalitat d’un Estat membre. La ciutadania de la Unió s’afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la”. I el que diu encara més clar la Constitució espanyola en el seu article 11.2 és que “cap espanyol d’origen pot ser privat de la seva nacionalitat”. Tot plegat portaria a la situació delirant d’un nou Estat que estaria fora de la Unió… però amb tots els seus habitants dintre! Es tracta sens dubte d’una collonada molt vistosa, que donaria per a fer una bona sit-comd’aquelles de riure a gust. Equivocat o no, un servidor acaba de citar dos articles, indicant el seu corresponent numeret. Quins articles cita, l’oblidat Almunia? Se’ls inventa, potser? No troben que això és infinitament més greu que una simple sortida de to?

MOBILITZEM-NOS !!!

Com molt bé sabeu, els docents de les Illes estan en vaga indefinida des del passat 16 de setembre. Aquesta vaga ha desvetllat un moviment de suport arreu del país, que ha pres forma de concentracions, manifestos i ajuts econòmics mitjançant donatius a una caixa de resistència.

Els i les mestres s’han constituït en Assemblea de Docents de les Illes Balears per protagonitzar aquesta vaga contra la reforma educativa del govern espanyol i contra l’intent d’acabar amb el sistema d’immersió lingüística a les Illes Balears, un sistema que funciona amb un èxit total des de fa més de 30 anys.

Des de l’ANC no podem restar passius en aquesta lluita que considerem també la nostra. Una lluita per l’ensenyament de qualitat i una lluita pel català, la llengua pròpia dels Països Catalans.

Un vídeo ensenya com serà la Sagrada Família bo i acabada

La fundació que impulsa les obres de la Sagrada Família de Barcelona ha volgut mostrar en un vídeo com serà la basílica ideada per Antoni Gaudí quan s'hagi enllestit, d'aquí a tretze anys. Amb el títol '2026. Construïm el demà', s'hi recreen virtualment i des de l'aire tots els sectors encara pendents de construir i s'hi ofereix, al final, la imatge definitiva que tindrà el temple.

Font: VilaWeb

La Generalitat ven la grossa catalana a través de les botigues

Ja estan a la venda els bitllets del sorteig de loteria de Cap d'Any

La grossa de Cap d'Any de la Generalitat ja es pot comprar a més de 27.000 punts de venda d'arreu de Catalunya. Aquesta loteria, que s'estrena aquest 2013, es comercialitza a través de les botigues i no només en locals de Jocs i Apostes de la Generalitat.

La grossa catalana treu a la venda aquest dimarts 100.000 números (del 00000 al 99999). Hi haurà trenta bitllets de cada número i el bitllet costarà 5 euros. Cada número sencer, per tant, té un preu de 150 euros.

En total aquest sorteig posa a la venda 15 milions d'euros, dels quals, un cop deduïdes les despeses, un 70% es destinaran a premis i la resta, un 30%, tal com marca la llei de jocs i apostes, aniran a programes socials de la conselleria de Benestar Social i Família, en concret, a benefici de la infància.

Font: e-noticies

Conferència "Les raons econòmiques, polítiques i socials d'una Catalunya Estat" l'1 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi ?

Paradetes informatives del cap de setmana, dies 28 i 29 de setembre

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència.

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Dissabte, 28: Al matí, d'11 a 2, davant del Mercat de Sagrada Família (Padilla/Provença)

Diumenge, 29: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença)


Junts podem!

Què són les paradetes o com participar-hi

Fèlix Martí: "Inici de victòria"

La Via Catalana celebrada l'Onze de Setembre, amb un èxit que va superar les expectatives més optimistes, ja es pot considerar com una primera victòria del procés cap a la independència de Catalunya. Ha demostrat que una gran majoria de ciutadans segueix pensant que la creació d'un estat propi és la més raonable opció per superar els mals tractes que reben de l'estat espanyol en els camps polític, cultural i econòmic.

També deixa clar que l'opció independentista és una reivindicació liderada per una societat civil desperta i lliure i no un caprici de cap polític ni el resultat de suposades manipulacions dels mitjans de comunicació governamentals.

L'inici de victòria es constata en tres fets significatius. En primer lloc la resposta espanyola sembla descartar una solució armada contra les pretensions de Catalunya. El president espanyol invoca la validesa de l'actual ordre constitucional. Es tracta d'una defensa molt feble perquè la democràcia no pot quedar frenada o subordinada a cap codi de dret convencional. El to de la carta de Mariano Rajoy a Artur Mas és el d'un polític que preveu una derrota i que intenta ajornar els terminis i vol fer creure a l'enemic que no pot guanyar.

Vicent Partal: "Duran i la tercera resposta"

Abans de fer demagògia, Duran ens hauria d'explicar de quina manera la Generalitat podria convertir, tota sola, Espanya en un estat federal.

Ara que ja ha tancat el seu bloc d'internet, Duran i Lleida va usar ahir el seu bloc en paper, és a dir La Vanguardia, per a proposar que el referèndum tinga com a possible resposta no únicament un sí o un no a la independència, sinó també una tercera, i inconcreta, possibilitat.

La proposta de Duran és molt indicativa. Indicativa de la desesperació de l’actual –segons que diuen per poc temps– màxim dirigent d’Unió Democràtica. I indicativa del seu poc rigor intel·lectual i polític. Perquè parla en nom del seu partit sense que el partit s'hi haja pronunciat i fa una proposta que no té cap possibilitat d'èxit ni polític ni legal.

No té cap possibilitat si parlem seriosament d’un referèndum pensat per a prendre una decisió. Si parlem d’un referèndum vàlid pensat per a respondre a l’atzucac actual.

El videoclip de la Via Catalana, un esclat a la xarxa

Víctor Alexandre: "El conflicte és entre demòcrates i totalitaris"

"És millor deixar que Espanya, democràticament parlant, continuï desacreditant-se sola. Ja ho està fent"

Els insults i amenaces a Catalunya procedents d’Espanya sovintegen cada cop més, fins al punt que ja no hi ha dia sense que els altaveus mediàtics en difonguin un bon grapat. Insults, amenaces, calúmnies, falsedats han esdevingut l’argumentari del nacionalisme espanyol, amb la seva cort de col•laboracionistes catalans, d’aquells que experimenten un plaer morbós posant grillons a Catalunya i repetint com lloros tot allò que els seus amos de Madrid volen sentir. Tanmateix, això no és res comparat amb el que ha de venir. Hem de tenir en compte que com més s’adonen de la irreversibilitat del camí emprès per Catalunya per convertir-se en un Estat independent més fort és el seu sentiment d’impotència. És un sentiment d’impotència que neix del fet de saber que els temps han canviat i que en el si de la Unió Europea –tot i ser un ufanós club d’estats– la voluntat d’un poble no es pot esclafar per la via armada de l’article 8è de la Constitució espanyola. Per tant, no tinguem cap dubte que recorreran a tota mena d’instruments antidemocràtics com ara la supressió de l’autonomia catalana o la inhabilitació del president Mas. Això és així perquè tota la seva legalitat, aquesta legalitat que branden com a veritat absoluta i com a principi sagrat beneït per Déu, és essencialment antidemocràtica, ja que es fonamenta en la supremacia perpetua del nacionalisme espanyol al Congrés de Madrid i en un Tribunal Constitucional, que és el cortijo del Partit Popular i del Partit Socialista.

El govern espanyol persegueix la política exterior de Catalunya

L'executiu de Mariano Rajoy adverteix al govern de la Generalitat que certes polítiques d'afers exteriors no entren dins les seves competències i pretén eliminar-les basant-se en la Constitució

El govern espanyol de Mariano Rajoy, amb por per l'èxit que podria tenir l'estratègia catalana, vol evitar que Catalunya busqui suports internacionals de l'exterior de cares a la consulta del 2014, i per això alerta al govern de la Generalitat que a l'hora de dur a terme activitats de projecció exterior tingui en compte les limitacions imposades per la constitució i la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que estableixen que l'Estat té "competència exclusiva en matèria de relacions internacionals". En aquesta línia, Mariano Rajoy ha sentenciat, en una resposta escrita al diputat al Congrés Jordi Xuclà, que la Generalitat no pot signar segons quins tractats internacionals, ni incórrer en obligacions davant altres països, ni tampoc "incidir en la política exterior de l'Estat", entre d'altres. Així doncs, el govern espanyol no vol que Catalunya continuï amb les seves relacions internacionals ni que s'interposi en la política exterior de l'Estat, per tal d'evitar que aconsegueixi un gran suport de la resta de països del món.

Jordi Barbeta: "Catalunya aporta més a la UE que Grècia"

"A la Via Catalana hi havia famílies senceres de persones que ostenten càrrecs directius de grans empreses i bancs a Catalunya, i anaven vestits de groc"

El periodista i cap de la secció de Política de 'La Vanguardia', Jordi Barbeta, assegura en una entrevista a Singular TV que no cal patir per si Catalunya sortirà o no de la Unió Europea (UE), perquè "Catalunya aporta a la UE més que Grècia". Barbeta defensa que el projecte europeu "és de sumar, no de restar", i a més, a la UE no hi precedents comparables a la situació catalana actual.

Què fa por a Europa de la independència de Catalunya?

Les declaracions d’Almunia i dels portaveus de la Comissió i el Parlament Europeu ho han deixat clar: la independència de Catalunya és vista amb reticència per les autoritats comunitàries.

Hi ha certa por. Un aire negatiu, que òbviament està influenciat i molt amplificat pel lobby espanyol però que ve de més lluny. La meva anàlisi és que hi ha quatre motius prou importants que es troben a l’arrel d’aquesta por. Conèixer-los i buscar-ne la resta (que segur que n’hi ha) és important per ponderar quina ha de ser l’actitud del sobiranisme català envers la UE.

1. L’efecte mirall de la independència

L’èxit del moviment català pot produir un efecte mirall en altres parts d’Europa que somien aconseguir la independència. Més enllà d’Escòcia, Gal·les, la Bretanya, el Vèneto, Flandes o Còrsega poden ser alguns exemples de regions europees amb molta història que potser intentarien seguir el mateix camí en els propers anys.

Al.lucinaran amb Espanya

Montoro ha declarat aquesta setmana que Espanya al·lucinarà el món per com sortirà de la crisi. La ignorància és molt agosarada. Oimés en els dies on acaben de sortir les xifres de l’evolució del deute i del dèficit que es considerarien molt preocupants per qualsevol observador econòmic, que no sigui dels ideologitzats. Falangistes com Juan Valverde que acusa Catalunya de ser un llast econòmic per Espanya i demana bombardejar-la. Bé, doncs, un observador fred veuria el fiasco després de la concessió per la UE de més flexibilitat en el dèficit a l’Estat espanyol; i que aquest n’hagi aconseguit una de suplementària exigint a les autonomies una acceleració de l’eliminació del dèficit per sobre del que reclama Europa. L’estat dispara el seu deute fins el 92,2% del PIB, essent el que correspon a l’administració central el 80,1%, quan aquesta significa només poc més del 50% de la despesa. I el deute corresponent a les autonomies només és el 18%, quan la despesa que li correspon s’acosta al doble d’aquest percentatge. I finalment als vilipendiats ajuntaments que gestionen aproximadament un 12% dels recursos públics només endossen el 4,2% del deute total.

CORRESTEL, la darrera cursa puntuable del circuit "Corre per la independència" el 12 d'octubre

'Seguirem lluitant', himne de la vaga indefinida de les Illes

Esclata a la xarxa un vídeo de la vaga amb la cançó dels catarres

La vaga indefinida de docents a les Illes contra el TIL imposat per Bauzá, el decret del polèmic trilingüisme, no s'atura. Mentre Bauzá ha hagut de canviar la seva agenda per no ser escridassat, un vídeo emotiu de suport a la vaga ha esclatat a la xarxa. Amb el títol 'Seguim lluitant', el vídeo inclou imatges i titulars de les protestes amb la cançó homònima dels Catarres de fons.

Comunicat de Carme Forcadell

Amics, companys,

M'adreço a tots vosaltres, als que heu fet possible l'èxit aclaparador de la via catalana. A les Assemblees territorials i sectorials, a tots els voluntaris que ahir i des de fa dies i setmanes esteu treballant per aconseguir un estat català més just, més pròsper i més democràtic.

M'adreço a vosaltres als que després de la vostra jornada laboral dediqueu el vostre temps a l'Assemblea i al País, als que hi dediqueu tot el vostre temps lliure, totes les energies i il·lusions, als que heu perdut moltes hores de son i d'estar amb la família perquè la via sortís bé.

Sé, sabem que sense vosaltres, sense tots i cadascun de vosaltres, sense tots i cadascun dels voluntaris això mai no hauria estat possible, us dono les gràcies per aquest jornada històrica, emocionant i sense precedents que vam viure ahir.

Em sento orgullosa d'haver pogut col.laborar amb vosaltres de poder comptar amb persones honestes, lleials i patriotes, tots plegats treballant per la llibertat de Catalunya. Gràcies per la vostra feina, pel vostre esforç, per la vostra il·lusió i esperança en el futur, aquest futur que estem construint entre tots.

L'11 de Setembre de 2013 hem tornat a escriure una de les pàgines més glorioses de la nostra història, hem tornat a mostrar al món la nostra ferma convicció d'esdevenir un nou estat d'Europa.

En nom del secretariat nacional i en el meu, gràcies moltíssimes gràcies, mai no us ho agrairem prou.

Visca Catalunya lliure

Carme Forcadell

La primera estelada d’espelmes

Avui és habitual que moltes poblacions catalanes facin una estelada amb milers d’espelmes pels volts de la Diada o en altres ocasions especials.

Però quin és l’origen d’aquesta nova tradició tan peculiar?

Doncs la primera estelada d’espelmes es va encendre a Verges, poble baix-empordanès de poc més de 1.100 habitants, la vigília de l’Onze de Setembre del 2010, per iniciativa de l’Assemblea Vergelitana per la Independència (AVI), creada el 5 de novembre del 2009 a fi de portar a cap la consulta popular per la independència el 10 d’abril del 2010 en aquella localitat.

Es tractava d’unes llantietes que cremaven amb dificultat a causa del vent i de la humitat de la nit. L’any següent hi van afegir la protecció de gots de plàstic, i, d’aleshores ençà, cada 10 de setembre es repeteix el ritual a la plaça Major de la vila.

La iniciativa fou seguida per Vic (11 d’octubre del 2012), després d’haver assitit a l’encesa vergelitana d’aquell mateix any, i d’aquesta manera l’ANC la incorporà als actes reivindicatius del país.

En vista de la proliferació d’estelades de llum, la vila de Verges va regalar un candeler a la ciutat de Vic amb la inscripció VERGES-VIC a fi de crear una mena de relleus; Vic l’hauria de passar a Granollers, Granollers a Mont-roig del Camp, i així successivament.

Diploma de la Via Catalana

Benvolguts/des participants a la Via Catalana

Ens adrecem a tots vosaltres, als que heu fet possible l'èxit aclaparador de la Via Catalana amb la vostra participació. Moltes gràcies als que dediqueu el vostre temps al país, als que hi dediqueu tot el vostre temps lliure restant-ho a la família i els amics, totes les energies i il?lusions, als que heu perdut moltes hores de son i heu fet molts quilòmetres per a què la Via Catalana fos un èxit.

Sabem que sense tots i cadascun de vosaltres, la jornada històrica i sense precedents d?aquesta Diada no hagués estat possible. L'Onze de Setembre de 2013 hem tornat a escriure una de les pàgines més glorioses de la nostra història, hem tornat a mostrar al món la nostra ferma convicció d'esdevenir un nou estat d'Europa.

Per fer constar la vostra participació en aquesta jornada històrica, podeu descarregar-vos el diploma de la Via Catalana i guardar-vos així un record del vostre lloc a la història.

ENLLAÇ AL DIPLOMA

En nom del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, 

moltíssimes gràcies. Junts ho hem fet possible! 

Assemblea Nacional Catalana

Jofre Llombart: "A favor de l’Info-K"

"És lògic que si més d’un milió i mig de catalans surten al carrer, per la raó que sigui, aquest informatiu se’n faci ressò"

L’Info-K és un informatiu adreçat a nens, insisteixo, adreçat a nens, que va néixer el dia de Sant Jordi de 2001. Té la gràcia d’acostar l’actualitat general als nens. És un informatiu que amb prou feines dura un quart d’hora i té l’habilitat de posar-se a la pell dels més petits (i els no tant petits) per saber com viuen el que passa al món en què viuen. Donen molta importància a les notícies que tenen a veure amb els joves (inici de curs escolar, selectivitat) però també busquen la vessant infantil de notícies més genèriques. És un TN-júnior pensat pel target infantil i juvenil. Fan les notícies per a nens, però si a més els nens són co-protagonistes de la noticia, l’enfoquen per aquí. Per exemple, dilluns passat, l’Info-K es preguntava què passaria si, com succeeix a Síria, el dia de començar l’escola no pots fer-ho perquè està destruïda per un bombardeig. Potser per tractaments d’aquest tipus la Unicef (organisme poc sospitós de promoure independències arreu del món) va atorgar a l’Info-K el premi “Cambiemos el mundo con los niños y niñas".

Víctor Alexandre: "La Via Catalana serà un model de referència al món"

"Ara, enfeinats com estem en la consecució de l’objectiu que ens hem fixat, no som prou conscients de l’autèntica dimensió del que estem fent"

Confesso que el terme “cadena humana”, aplicat a la Via Catalana, no m’ha fet mai el pes. I no pas perquè no s’ajusti a la veritat –i tant, que s’hi ajusta!–, sinó perquè les cadenes, semànticament, tenen una connotació negativa que facilita la demagògia del nacionalisme espanyol, com s’ha demostrat en els galdosos i manipuladors jocs de paraules de Rosa Díez –“No tenim por de les cadenes; contra les cadenes llibertat”– o del diari El Mundo–“Catalunya encadenada”–. Prou sobrats van de bilis, de tergiversacions i de falsedats els catalanofòbics, perquè, a sobre, nosaltres els facilitem les coses. El terme Via Catalana, en canvi, és brillant i cal felicitar l’ANC per haver-lo encunyat, ja que és diàfan, precís, persuasiu i eminentment periodístic. I el millor de tot és que està ple de contingut. Vull dir que no és un mer eslògan, una afortunada frase publicitària. En absolut. La Via Catalana cap a la Independència és la definició d’una manera de ser i d’una genuïna i inequívoca manera de fer.

Paradetes informatives del cap de setmana, dies 21 i 22 de setembre

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència.

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Dissabte, 21: Al matí, d'11 a 2, davant del Mercat de Sagrada Família (Padilla/Provença)

Diumenge, 22: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença)


Junts podem!

Què són les paradetes o com participar-hi

Jordi Porta: "Un pas més"

Un dels contrastos més evidents que s'han produït arran de la gran mobilització que ha representat la Via Catalana per la Independència ha estat el civisme i la bona organització, d'una banda, i les atzagaiades expressades des de diversos sectors contraris a la manifestació aquí i, sobretot, a Madrid.

Que a aquestes altures encara hàgim de sentir, en aquest cas per part del Ministre de l'Interior, que els participants eren una quarta part dels què realment varen sortir al carrer, ja resulta grotesc. Però, a més, també hem hagut de sentir que, en no poder desmentir la multitud que hi havia a les carreteres del país, es faci servir l'expressió de la "majoria silenciosa" que no va anar a la Via, per tal de rebaixar la importància de l'esdeveniment: això darrer, inevitablement, em recorda els arguments del franquisme.

Catalunya independent i la Unió Europea

Cap norma dels tractats de la Unió Europea estableix expressament què se n'esdevé quan part d'un Estat membre es constitueix en Estat independent, per tant s'ha d'analitzar cada aspecte regulat als tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.

1. Euro

Cada Estat pren com a pròpia la moneda què en vol, hi ha Estats fora de la UE que tenen l'euro com a moneda (Montenegro, Kosovo, Andorra, etc), com Estats fora dels Estats Units que tenen el dòlar com a moneda (Uruguai, Panamà, Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro, només no admetre-la al Consell de Direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça l'ha pres Luxemburg.

2. Mercat Únic, la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones

Ara totes les empreses i ciutadans dels Estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un Estat membre. Certament aquests drets els poden perdre, però només si els 28 Estats membres prenen la decisió per unanimitat. Si la prenen, les empreses alemanyes ja no podrien exportar a Catalunya ni establir-se lliurement, ni exportar a la resta de la UE el que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitarien permís de residència i treball; les financeres britàniques no podrien moure lliurement capitals; ni els professionals italians prestar serveis sense traves.

Som al segle XXI, senyories!

Senyors i senyores del govern, i viceversa,

Molts catalans ja ens hem fet càrrec que governar per a tothom tal-tal-tal, que la gestió del dia a dia això i allò, i que en la política bla-bla-bla. Alguns fins i tot arribem a entendre que esperéssiu 'la carta' per a afegir-la al dossier del 'no-hi-ha-res-a-fer', i que de cara als estats que ens hauran de reconèixer hàgiu de completar la gimcana del No, consistent, segons que sembla, a donar-se cops de cap contra la tapa dura de la Sagrada Constitución fins a perdre el coneixement.

No sé per quin cop passeu, si pel que fa mil o pel que fa deu mil, depèn de si partim de l'edició del 1978 o si ens remuntem a la que tenia Jaume I a la tauleta de nit. Ja ens hem fet la idea de com funciona, el món: si la diplomàcia internacional demana caps esberlats sobre la taula per a pronunciar-se, algú ha de fer el sacrifici, què hi farem. La història va de bufetades, i voler canviar fins i tot això és una empresa sense precedents. Aquesta voluntat insòlita de fer-ho tot bé és alhora la nostra debilitat i la nostra força.

Set conseqüències de l'èxit de la Via Catalana

1. Conseqüències polítiques internes. La Via Catalana dóna forçes i apreta, a la vegada, el Govern i el Parlament, que veuen com tenen un poble que no només els anima i els empeny sinó que els passarà per sobre si no s'aturen. Enfrontar-se a legalitat establerta és un repte de gran magnitud per a qualsevol govern. Per llançar-s'hi, res millor que tenir la seguretat que, si les coses es compliquen, no estaran sols.

2. Conseqüències polítiques estatals. La Via posa pressió al govern espanyol, que veu com la tàctica de deixar esperar que el souflé baixi no funciona i que entén que caldrà prendre la iniciativa cap a alguna banda. Esperar i prou no és la solució. Veurem.

3. Conseqüències internacionals: La cadena humana col·loca la reivindicació catalana a l'agenda internacional de manera definitiva. El relat que en fan els mitjans és impecable: els catalans demanen que el govern espanyol els deixi votar sobre la seva independència. És molt senzill: digueu-li democràcia.

Pau Casals també era a la Via Catalana!

Com ho varen fer?

HEM FET UN PAS MÉS!

Tota l’organització de l’ANC agraeix les mostres de civisme, il·lusió i generositat de tothom qui ha participat d’una manera o altra en la Diada històrica d’ahir, i la nostra Assemblea Territorial vol fer constar també el seu agraïment als més de cent vuitanta voluntaris mobilitzats, a les prop de cinc-centes persones que es van desplaçar amb els nou autocars que vam noliejar i al conjunt de veïns anònims que van omplir els nostres quatre trams.

Així mateix donem les gràcies als companys de la Territorial del Bages, que ens van cedir la megaestelada que es va col·locar a la cruïlla Provença/Gaudí.

Ara més que mai, FEM VIA!

Coordinació
Equip Via Catalana / SFxI

Les millors imatges de la Via Catalana

La Via Catalana, des de l'aire

11 Setembre 2013

Anècdota a Sagrada Família. Caiguda de càmera

VÍDEO: Com s'ha pogut fer la Via Catalana

Si no veieu bé el vídeo

Font: VilaWeb

Tallers de participació veïnal de l'associació de veïns de la Sagrada Família sobre la plaça de les Glòries, els dies 17,18 i 19 de setembre

Sortida d'autocars de Sagrada Família

A 2/4 de 10 començaran a sortir els 6 autocars que hem organitzat per anar cap a les Terres de L'Ebre, i a partir de les 11 els 3 que van cap al Tarragonès.

La sortida és al carrer Mallorca 425 (entrada mercat de Sagrada Família).

SFxI

L'11 de Setembre tenim una cosa en comú: Fem Via!

Espanya prohibeix la Via Catalana al País Valencià, mentre França l'acollirà

La decisió arriba després que la delegada del govern espanyol a València anunciés que acolliria la cadena perquè respon a "drets fonamentals"

El govern espanyol ha prohibit l'entrada de la Via Catalana al País Valencià. La delegació de l’executiu espanyol al País Valencià ha tirat endavant una resolució que impedeix que que es faci la cadena humana aquest territori, cosa que impedirà que el cantautor Lluís Llach i el músic Carles Santos enllacin simbòlicament les dues bandes del riu Sènia donant-se les mans. França mostra una actitud oposada a la espanyola. El país que fa frontera amb Catalunya pels Pirineus ha acceptat que la cadena entri al Rosselló i d'aquesta manera ho ha comunicat la Gendarmeria.

Les autoritats franceses rectifiquen i permeten la cadena humana a la Catalunya Nord

Les autoritats franceses finalemnt concedeixen l'autorització a l'ANC de la Catalunya Nord per poder realitzar la cadena humana en el seu territori i tallaran el trànsit de la carretera que va de El Pertús a Voló

La Via Catalana, que recorrerà Catalunya de punta a punta el proper Onze de Setembre, finalment també podrà establir-se a la Catalunya Nord després de la rectificació de les autoritats franceses. Així doncs, després de que les autoritats franceses no veiessin clar el fet de tallar la carretera D900 que va des de El Pertús fins a Voló, han tornat a analitzar la situació i han decidit permetre la cadena humana a la Catalunya Nord. D'aquesta manera, la organització de la Via Catalana a la Catalunya Nord podrà continuar amb la realització de la cadena humana que havia previst i que havia anul·lat avui mateix, ja que realitzar la cadena humana en una carretera amb el trànsit habitual posava en risc la seguretat dels participants. Després de la rectificació per part de les autoritats franceses, l'Assemblea Nacional Catalana podrà mantenir la convocatòria de la Via Catalana a la Catalunya Nord, tot i que encara no ha anunciat què farà amb els actes suspesos.

França rectifica i decideix tallar el trànsit per permetre la realització de la cadena humana a la Catalunya Nord

Les autoritats franceses han rectificat i finalment han cedit a tallar el trànsit de la carretera francesa que va de El Pertús a Voló i que permetrà que la cadena arribi a Salses, a la porta dels Països Catalans. Així doncs, finalment la cadena prevista a la Catalunya Nord es podrà realitzar, tot i que l'ANC encara no ha anunciat que farà amb la resta d'actes previstos que s'havien suspès. Davant la negativa per part de les autoritats franceses, l'ANC de la Catalunya Nord havia organitzat dues concentracions diferents, la primera el diumenge 8 a la Porta dels Països Catalans, i la segona durant la vigília de la Diada, el dimarts 10 de Setembre al Castellet de Perpinyà, properament sabrem si es mantenen o es torna a les activitats originàries.

L’ANC obre un Tram 0 per ampliar l'èxit de la Via Catalana

Carme Forcadell reconeix que s’estudia obrir més trams per mobilitzar més gent però reconeix que la via està “bastant plena”

A només tres dies de la Diada, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha decidit obrir un Tram 0 perquè tots aquells ciutadans que no s’han pogut apuntar al tram que volien puguin fer constar el seu nom a la cadena humana i s’afegeixin al tram que vulguin.

En declaracions a l’ACN, la presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, ha afirmat que la via està “bastant plena”, però ha anunciat que s’estudia obrir més trams per mobilitzar el màxim nombre de gent.

La intenció de l’ANC és mobilitzar aquest proper dimecres “tanta o més gent” que la que es va manifestar l’any passat, segons un comunicat que ha fet públic l’entitat. El tram 0 respon precisament a aquesta idea. L’Assemblea també ha demanat a aquella gent que no s’ha inscrit perquè no es poden desplaçar a cap dels trams que encara no són plens, o per qualsevol altre motiu, que “assisteixin igualment” a la cadena per tal d’assegurar-ne el seu èxit.

Avui l’entitat independentista també ha fet públic que la llista de 800 fotògrafs voluntaris per fer la ‘gigafoto’ de tota la cadena ja s’ha completat.

Font: elSingularDigital

Apunta't al Tram 0

Via catalana especial a la Sagrada Família

Una part del TRAM 746 el reservem a les persones d’edat, fràgils o amb mobilitat reduïda del barri. Perquè la participació ciutadana democràtica és un dret de tothom, perquè sabem que els fa molta il·lusió i que hem de fer possible que TOTS JUNTS FEM VIA, demostrant així la capacitat inclusiva i autoorganitzativa del poble català.

Tots, malgrat les possibles limitacions i fragilitats, som ciutadans actius i de ple dret, amb capacitat de decidir el nostre futur i també d’influir col·lectivament en el de les noves generacions; però algunes dificultats, de caire motriu o de resistència física, poden limitar la voluntat i el dret social de participar en les manifestacions de la societat civil si les organitzacions no preveuen algunes mesures que ho facilitin.

L’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions 2012 ha posat un èmfasi especial en la participació social i el reconeixement de capacitats (personals, socials, polítiques...) de la població d’edat avançada.

Per això, i en reconeixença de la tasca de transmissió −i a vegades de lluita− de molta gent, avui ja gran, a favor d’una societat plenament democràtica que inclou el dret a decidir la identitat col·lectiva catalana i el reconeixement públic i oficial arreu, en la mesura que ens és possible impulsem aquesta iniciativa −limitada pel que fa a places disponibles− per facilitar i estimular la participació d’aquest col·lectiu en la VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA del proper dia 11 de setembre.

Equip Via Catalana / SFxI

La Via Catalana és a les teves mans

Manual d'instruccions per a anar a la Via Catalana

Falta una setmana justa per a la Diada, i l'Assemblea Nacional Catalana enllesteix els preparatius per a la cadena humana independentista. Més de 350.000 persones ja s'hi han inscrit. La Via Catalana recorrerà el Principat de nord a sud i enllaçarà amb Catalunya Nord i el País Valencià. Trenta mil voluntaris fa mesos que treballen per assegurar que tot funcioni organitzadament. Tanmateix, l'èxit final dependrà de tots els participants. Per resoldre dubtes sobre qüestions organitzatives hem parlat amb el responsable de logística de l'ACN, Ferran Civit. Un petit manual d'instruccions per als participants en la Via Catalana:

Hem de sortir de casa amb gaire temps?

L'ANC recomana d'arribar a la zona que ens correspongui com més aviat millor –si pot ser, al matí– i aprofitar el dia per fer 'turisme patriòtic'. Havent dinat, serà el moment d'arribar-se al tram concret que ens pertoqui.

A quina hora hem de ser al nostre tram?

A les 16.00 tots els participants ja haurien de ser a lloc, tenint en compte que hi haurà molta gent i molt de trànsit, i que no pot haver-hi gent a la carretera mentre hi circulin vehicles.

Zero dubtes sobre la independència. Nova web

La territorial de Sagrada Família hem fet una nova web amb quasi 300 vídeos, responent tots els dubtes relacionats amb la independència

L'inici del nou curs polític ha engegat a un nivell més elevat que de costum. Enguany, l'esperada Diada de Catalunya, amanida amb la Via Catalana i precedida per una manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 de rècord, exigirà decisions i criteris sense concessions. A l'ombra d'una consulta per la independència, els dubtes generats s'apilonen: continuarà Catalunya dins la UE? Quina moneda tindrà l'Estat propi?

La necessària pausa estiuenca de l'agost ha acabat amb l'inici d'un curs polític atípic per a Catalunya. L'horitzó de sobirania que s'albira amb una majoria parlamentària favorable a la celebració d'un referèndum per la independència i amb una societat civil clarament mobilitzada ─dins i fora─, il·lusionada, emocionada i amb empenta genera (com es podria negar?) molts dubtes.

Als ja vells debats sobre la permanència de la Catalunya estat a la Unió Europea s'hi sumen ara molts més que prenen volada per l'adveniment, cada cop més proper, de la Diada. Canviarà l'atur en la Catalunya estat? Milloraran les condicions socials? Com serà el dia després de la independència? Quin deute públic absorbirà Catalunya de l'Estat? I de la UE?

L'Assemblea, duent a terme una de les seves funcions fundacionals d'explicar i clarificar moltes de les qüestions sobre la independència de Catalunya, ha creat un espai virtual on s'hi apleguen les qüestions més freqüents sobre el sobiranisme català i l'horitzó d'independència cada cop més a tocar per a Catalunya. La territorial del barri de la Sagrada Família de l'ANC ha creat Dubtes sobre la independència on s'hi poden consultar les qüestions més comunes sobre la independència i les seves respostes, proporcionades pels principals experts. I tot en format audiovisual.

Font: Tribuna.cat

La Via Catalana entrarà al Camp Nou sense trepitjar la gespa

El FC Barcelona ha confirmat finalment que la Via Catalana entrarà al Camp Nou l'Onze de Setembre. Un ramal de la Via, que passa per davant mateix tindrà accés a l'interior de l'estadi i en farà la volta per la graderia. Tanmateix el Barça no ha autoritzat el pas de la Via per la gespa, tal i com havia demanat l'organització.

En aquest tram és previst que hi participin esportistes i presidents de federacions esportives. El president del Barça, Sandro Rosell, va dir que no seria a Catalunya l'Onze de Setembre i no partiparia en aquesta mobilització independentista. En canvi, Pep Guardiola va donar suport a la Via des de Munic.

Font: VilaWeb

Roda el món i torna al Born

Des del 2010, 1.060 empreses han marxat de Catalunya per instal·lar-se a Madrid. I ho fan per no tornar. El conseller d'Economia madrileny vincula el fenomen a les polítiques liberals de Madrid. Altres ho espremen i ho relacionen directament amb l'" órdago separatista catalán " i amb la inestabilitat política i incertesa que, diuen, genera. Fins i tot algunes entitats empresarials barcelonines han arribat a relacionar la llengua catalana amb la pèrdua de competitivitat de la nostra economia i amb la deslocalització empresarial. La seva conclusió: ser catalans ens fa ser menys competitius i menys atractius per als inversors internacionals.

La fuga d'empreses, però, no afecta només Catalunya. Es dóna en totes les comunitats en proporció equivalent al pes econòmic de cadascuna sobre el conjunt de l'Estat. A més, ve de molt lluny. Entre 1997 i 2007 (abans de la crisi i de cap órdago catalán ) van marxar de Catalunya més de 9.100 empreses. Normalment, la fuga d'empreses es limita a la seu social i fiscal, als òrgans de direcció i als departaments que aporten més valor afegit: direcció financera, compres, màrqueting, R+D...

Marxa de torxes el 10 de setembre

A LES 7 DE LA TARDA ENS TROBAREM  A AV.GAUDÍ-PROVENÇA PER ANAR-HI PLEGATS DES DEL BARRI .

VENIU AMB TORXES I ESTELADES !

Els vídeos de la Via Catalana a Pequín (Gran Muralla), Londres (Westminster-Big Ben) i NY (Times Square)

Més de quaranta ciutats d'arreu del món han fet cadenes humanes aquest cap de setmana

Com el cap de setmana passat, la llista de ciutats de tot el món que organitzen cadenes humanes de suport a la Via Catalana és molt llarga. Són una quarantena de convocatòries de comunitats catalanes que abasten aquest cap de setmana els cinc continents, literalment: l'Àfrica (una), Amèrica (setze), l'Àsia (dues), Europa (setze) i Oceania (cinc). Entre les rèpliques de la cadena humana de l'Onze de Setembre més destacades hi havia les de Londres –que va comptar ahir amb la participació de 800 persones–, davant la Cambra dels Comuns, la de Pequín, a la Gran Muralla –hi van participar un centenar de persones–. La de Nova York també ha estat prou destacada i ha fet arribar el clam independentista a Central Park i a Times Square.

La Via Catalana ja té app per a Android

Amb tot de serveis, informació pràctica i la possibilitat de canviar de tram

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha posat en marxa aquest cap de setmana l'aplicació per a telèfons intel·ligents Android de la Via Catalana. Es tracta d'una aplicació que permet a l'usuari consultar el calendari d'actes relacionats amb la cadena humana de l'Onze de Setembre, rebre instruccions sobre com arribar al tram assignat, un servei de missatges amb novetats sobre la Via, un mecanisme per publicar fotos de cadenes humanes, les recomanacions de seguretat i mobilitat, i un sistema per poder canviar de tram.

Font: VilaWeb