diumenge, 13 d’agost de 2017

Aleix Sarri: «Paraula de BOE»

«Que tothom ho tingui en compte de cara al referèndum perquè, si es perd, els catalans ja ens podem calçar amb la hipercentralització que vindrà»

Som a 11 d’agost i el caos al Prat continua. El doble raser d’Aena en la inversió en seguretat a El Prat i Barajas ha tingut el seu efecte i el conflicte laboral d’Eulen resta obert davant la indiferència del govern espanyol i la impotència de la Generalitat, que ha vist com malgrat els esforços de moment no ha convençut els treballadors d’aturar el boicot la vaga. La situació ridícula tenint en compte que El Prat va tenir l’any passat beneficis per 339M d’euros, i representa un cop per a la imatge internacional de Barcelona i el nostre país. Minipunt doncs per l’Estat en la seva lluita per mantenir Barajas al centre de la vida aeroportuària espanyola i seguir xuclant recursos cap a Madrid.

El desastre però, té la seva cara positiva, i és que hem pogut tornar a veure de prop fins a quin punt l’entramat político-empresarial de l’Estat ho arriba a controlar tot. Ara sabem que a la direcció d’Eulen hi és la germana del president gallec del PP, Nuñez-Feijoo, i que l’empresa té en exclusiva el control de seguretat en tots els 27 aeroports d’Espanya gràcies al monopoli d’Aena. Coses del centralisme d’Estat: com més amic ets de qui escriu el BOE més possibilitats tens d’aconseguir contractes públics multimilionaris.

Les millors pràctiques de la llotja del Bernabéu s’intueixen en la crisi d’Eulen i el Prat, i aquests dies llegint un llibre sobre la revolució francesa de l’historiador François Furet, pensava que les pràctiques d’amiguisme del govern de Madrid no són tan diferents de les que duia a terme la cort de Lluís XVI abans de la caiguda de l’antic règim on amics i familiars del rei i de Maria Antonieta rebien tot tipus de privilegis per complementar el sou.

Actualment només deu constructores es reparteixen el 70% de la contractació pública, així que no sorprèn descobrir que la Comissió Europea hagi suspès Espanya i l’obligui a complir amb la regulació a partir de l’any que ve. Ja veurem com ho fa Rajoy, perquè Madrid és líder en incomplir regulacions europees (90) o en complir-les en la lletra però no en l’esperit, tal i com passa amb la morositat en què dóna màniga ampla a les grans de l’Ibex per pagar a més de 200 dies a les pimes, provocant-ne la insolvència en masses casos.

Arreu del món desenvolupat es pot veure un augment de monopolis i oligopolis que estan laminant la lliure competència, perjudicant els consumidors i reduint la inversió i la productivitat com explicava recentment The Economist. Una mica en la línia del què us explicava fa unes setmanes en l’article "Més bancs, més democràcia" o en Ramon Tremosa sobre el perquè de la multa milionària a Google.

A Espanya, el centralisme de Madrid agreuja la pitjor vessant dels monopolis i incentiva els oligopolis com veiem amb casos com el d’Eulen, Aena o Renfa. El diari Ara va fer un magnífic reportatge sobre el centralisme de Madrid fa un mes, on s’hi podia trobar una dada clarificadora: fins al 44% de les empreses amb més de 1.000 treballadors tenen seu a Madrid, el BOE mana i qui hi està més pròxim té més beneficis. En un camp tant dependent del butlletí oficial de l’Estat com ho és la indústria de defensa es pot veure amb claredat com es beneficia a Madrid conscientment: fins a un 47% de la indústria se situa a la capital malgrat que allà només s’hi genera el 7% de la producció industrial a l’Estat (dada extreta del llibre Política de defensa i Estat propi, de lectura recomanada).

Per últim, tal i com revelava el jurista Josep Costa, el TC acaba de publicar una sentència que de facto posa punt i final a l’estat autonòmic: a partir d’ara les lleis del Congreso tindran prevalença sobre les lleis autonòmiques, sense importar de qui siguin les competències. Qualsevol jutge podrà no-aplicar una llei catalana si en troba una d’espanyola posterior que en negui el contingut: l’autonomia s’ha convertit definitivament en una farsa.

Que tothom ho tingui en compte de cara al referèndum perquè, si es perd, els catalans ja ens podem calçar amb la hipercentralització que vindrà mani qui mani. Diguin el què diguin les nostres lleis, a l’Espanya que ve només hi comptarà una cosa: la paraula de BOE.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada