La campanya de l’11-S apel·la directament al ciutadà. Per què?
Cada 11-S ha tingut una singularitat especial: el 2015 estava marcat per les eleccions del 27-S, el 2014 pel 9-N... Aquest 11-S està condicionat pel debat al voltant de la culminació del procés. És evident que hem de tenir una actitud activa i mobilitzar la ciutadania perquè la tardor serà d’elevada intensitat. Caldrà tenir el suport de la societat davant el Constitucional, per fer costat el Govern i per encarar la culminació del procés. Aquest 11-S és l’inici del curs polític de major intensitat i voltatge des de la transició.
De fet, ara ja estem en un moment de força tensió però també es percep cert cansament...
La realitat és que continua existint un fort sentiment independentista que té més pes que el bloc unionista. Hi ha més partidaris de la República que no pas dels que aposten per romandre a Espanya. El suport a l’independentisme ha crescut. Dit això, és cert que l’estiu i la tardor passada, amb el punt d’inflexió del 27-S, hi havia molta intensitat. Hem de tenir en compte que no és fàcil ni esperable mantenir aquesta mobilització amb el mateix grau d’intensitat i de forma permanent. Nosaltres estem segurs que la societat tornarà a respondre aquesta Diada perquè hem de transmetre que continuem compromesos amb el mandat de les eleccions del 27-S. Ara necessitem que les institucions culminin el procés: la gent ho espera i hi serà.
De moment, s’han inscrit unes 50.000 persones però insistiu en la necessitat de mobilitzar-se...
L’Assemblea encara no ha cremat totes les naus en la campanya d’estiu perquè som conscients que durant el curs necessitarem activar campanyes molt potents. Els últims 10 dies d’agost intensificarem la campanya. Però hem de reservar forces per a quan es convoqui el referèndum per blindar la majoria social a favor de la República.
La campanya d’estiu d’enguany posa l’accent en els greuges de l’Estat a Catalunya. Un dels elements de l’independentisme per defensar la necessitat de la República...
La campanya té dues dimensions. La primera, posar sobre la taula els perjudicis que els greuges de l’Estat amb Catalunya generen sobre la societat catalana. Posem l’accent en aquelles decisions injustes de l’Estat respecte a Catalunya i també la guerra bruta contra les nostres institucions; com el cas del ministre de l’Interior. Cal recordar-ho i, a més, reforça majories.
En segon lloc, aquest 11-S tenim la necessitat de donar suport a les institucions catalanes. El govern espanyol ha posat la directa per evitar que es concreti el mandat del 27-S. Nosaltres tenim un missatge: ho tenim tot a punt perquè les institucions catalanes facin el que han de fer.
Al marge del que faci l’Estat, C’s i PP ja han anunciat que presentaran mocions als Ajuntaments perquè es posicionin en contra del procés.
A mi el que puguin dir els partits unionistes em preocupa poc. Ja intuïm la seva resposta. Nosaltres hem de ser coherents amb el mandat que es desprèn del 27-S. Aquesta tardor, serà el moment de comprovar si l’Estat té la profunditat democràtica que cal esperar. Ens temem que probablement no i que qualsevol sortida dialogada es negarà. Però la diferència és que, per primera vegada, la negativa de l’Estat no ens aturarà.
I els 'comuns'?
Aquesta és l’altra gran incògnita a resoldre: quin serà el paper dels comuns. Esperem que, quan hi hagi una situació de fricció clara amb l’Estat, la convicció democràtica els faci decantar cap aquells que apostem pel dret a decidir. Però no com un concepte teòric. El marge real de la finestra d’oportunitat per reformar l’Estat s’ha tancat. Han de decidir al costat de qui es posen. Aquesta és la gran incògnita. Nosaltres estem convençuts que una part important de la base social dels comuns estarà amb la majoria sobiranista.
En alguns sectors del Partit Demòcrata no ha caigut bé que cap de les accions de l’11-S es facin en una de les ciutats governades per aquest partit. Què li sembla?
Entenem la demanda del Partit Demòcrata però també sabem que, en el moment que hem explicat els motius pels quals s’han triat les ciutats, han entès perfectament que no hi ha cap tipus d’intencionalitat política. Aquest no és cap element ni de polèmica ni d’amenaça. Tothom sap que l’Assemblea busca la màxima complicitat tant amb els sectors independentistes, com amb els partidaris del dret a decidir. S’equivoca qui pensi una altra cosa.
Un dels objectius de l’ANC és mantenir la seva independència respecte dels partits polítics. De fet, va ser una de les qüestions que va afegir polèmica a la campanya de renovació dels òrgans de govern de l’entitat. Quin balanç en fa, sis mesos després?
Com en tota entitat, les eleccions van aflorar les simpaties grupals i, en un context així, les tensions s’accentuen. Però ara ja hem tancat aquesta etapa i tots treballem pel mateix objectiu. Prova d’això és la unanimitat en la defensa del referèndum vinculant, la mobilització de l’11-S i el suport a les institucions catalanes per culminar el procés. El debat intern ja s’ha superat.
Els socis de l’ANC van votar en una consulta a favor de promoure el referèndum com a instrument per legitimar la voluntat de la majoria sobiranista i el naixement de la República. Quin mecanisme ha activat el resultat de la consulta?
L’entitat ja ha traslladat als partits sobiranistes i a les institucions que seguim amb el mandat del 27-S i ara cal veure com avancen les converses entre el president, les institucions i els partits sobiranistes, també amb els comuns. Aquestes últimes setmanes hem vist pronunciaments molt clars i que són esperançadors en el sentit que apunten, sense embuts, que el referèndum és l’opció per legitimar el procés. Nosaltres estem molt contents i ara hem de ser respectuosos amb el temps. Som conscients que s’ha de modificar el full de ruta però estic segur que entre l’11-S i la qüestió de confiança es produirà.
Quin pronòstic fa respecte a la incidència de la qüestió de confiança?
Només contemplem que es doni un suport unànime del sobiranisme a la figura del president. No contemplem la no adhesió. D’altra banda, estic segur que el president aprofitarà per fixar, amb claredat, el full de ruta que ha de permetre culminar el procés. Puigdemont farà una definició molt clara de les fites i el calendari a seguir amb precisió. Caldrà esperar quina és la reacció de l’Estat que serà contundent. Crec que entrem en la tardor més important des de la transició. En aquests moments entrem en la recta final i requerirà astúcia, mobilització i convenciment democràtic per guanyar.
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada