Si vol una majoria prou sòlida per culminar el procés contra els embats de l'Estat, l'independentisme ha de seduir els indecisos. Mostrar-s'hi com una opció amable i de confiança, no pas enfrontar-s'hi. I d'indecisos n'hi ha arreu, des d'exvotants de CiU fins al PSC, tot i que s'ha donat per bona la teoria que la clau és en les confluències, teòriques defensores del republicanisme i d'uns valors només viables a Catalunya. Cert que el processisme no es pot eternitzar, però cadascú té els seus ritmes, i pressionar massa els indecisos pot ser contraproduent. Tenen tot el dret a dubtar i fer-se preguntes fins al dia del caixa o faixa, perquè si les coses segueixen el curs natural, al final cauran de madures. I si no, tranquils, que l'Estat sempre ajuda a sacsejar l'arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada