L’economista i director de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat. D’aquesta manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que, segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.
Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013 el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente, beneficien els ciutadans de Catalunya.
Administració central
El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...
El repartiment del cost -o dels beneficis- de l’administració central de l’Estat en el sistema de comptes públics territorialitzats es fa bàsicament amb un repartiment directe en relació amb la població. Així, encara que la immensa majoria d’organismes estiguin a Madrid i, per tant, els seus empleats també hi resideixin i després facin les compres en establiments de la capital espanyola, De la Fuente considera que els beneficis són equitatius per a tots els ciutadans de l’Estat i, per tant, el seu cost s’ha de repartir de manera igualitària. Per exemple, pel que fa a l’apartat sobre alta direcció de l’Estat i del govern central, amb un cost total de 487 milions, el seu finançament es divideix equitativament entre tots els habitants de totes les comunitats, a raó de 10,37 euros cadascun. En conjunt, a Catalunya això va significar una despesa de 78,2 milions d’euros el 2013.
I què inclou aquest capítol? Entre altres qüestions, el Tribunal Constitucional (TC), al qual Catalunya contribueix a finançar amb 3,4 milions d’euros, una xifra superior a la pressupostada en els comptes vigents de la Generalitat -els del 2015- per a delegacions, oficines i missions a l’exterior, les famoses ambaixades a les quals el PP o C’s culpen de la falta de recursos del Govern, per bé que tenen un topall de despesa de 3,1 milions. I, de fet, en l’exercici a què fan referència les últimes balances de l’Estat, el pressupost designat era de només 1,1 milions. Igualment, el pressupost total del Consell de Garanties Estatutàries és de 3,3 milions, també menys que els recursos que els catalans destinen a pagar el TC. A més, Catalunya va contribuir amb 2,2 milions a finançar la Casa del Rei, amb 5,5 milions la Presidència del govern espanyol, amb 4,6 milions el Consell General del Poder Judicial o amb 32,3 milions el Congrés i el Senat -no gaire menys, de fet, que el pressupost total del Parlament, de 53,2 milions.
D’altra banda, un altre apartat del sistema de comptes públics territorialitzats indica que l’acció exterior de l’Estat va rebre de les arques catalanes 198,4 milions d’euros, quantitat a la qual s’ha restat la destinada a cooperació al desenvolupament i que no inclou les ambaixades i consolats a l’estranger. Aquesta partida, de fet, costa a Catalunya 50,8 milions i es troba a un apartat d’“altres serveis d’interès general”, juntament amb transports entre ministeris, el Butlletí Oficial de l’Estat o el cost d’eleccions i partits polítics -el qual, per cert, va ser d’11 milions per als catalans-. D’aquesta manera, Catalunya destina 16 vegades més recursos a finançar les delegacions espanyoles a l’exterior que les seves pròpies. Sigui com sigui, les balances de De la Fuente indiquen que els catalans van gastar 102,9 milions en aquests serveis d’interès generals, així com 374,7 milions per a gestió financera, tributària i pressupostària de l’Estat -incloent-hi l’Agència Tributària espanyola o l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes- i 31,7 milions en investigació social i econòmica -incloent-hi l’Institut Nacional d’Estadística-. En totes les quantitats s’han exclòs les transferències a altres administracions o entitats i la despesa destinada a organismes reguladors de l’energia, les telecomunicacions, el mercat de valors o el Banc d’Espanya, estructures encara sense cap equivalència a Catalunya.
Ministeris buits
Cultura, Educació i Salut, amb recursos i sense competències
El catalanisme ha reclamat des de fa anys que l’Estat s’aprimi i, assumint que ha traspassat a les comunitats autònomes gairebé totes les competències dels ministeris de Cultura, Educació i Salut, els suprimeixi per estalviar recursos i conflictes competencials. Fins que el procés català en va agafar el relleu, aquesta havia sigut una reivindicació de CiU o fins i tot del PSC. L’alcalde de Lleida i actual president dels socialistes catalans, Àngel Ros, ho va defensar el 2013, any que, segons les balances de De la Fuente, aquests tres ministeris van suposar un cost de gairebé 200 milions per als catalans. Així, tenint en compte només la despesa per al funcionament de l’àrea de Cultura i Esports -i per tant, de nou, restant-hi totes les transferències o les aportacions al Liceu-, aquesta va rebre un finançament de 112 milions des de Catalunya. En el cas de la de Salut, aquesta va costar 57 milions als catalans, i la d’Educació, 18,9 milions.
Defensa i seguretat
Contribució notable a l’exèrcit i als cossos policials espanyols
El desplegament dels Mossos d’Esquadra és complet des de fa anys, i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil només retenen poques competències. Tot i això, les balances de De la Fuente consideren que els beneficis d’aquests cossos a Catalunya tenen un cost de 424 milions -quantitat a la qual s’ha restat la part del cost dels Mossos que el càlcul atribueix a les altres comunitats, també beneficiades per la seva actuació-. Finalment, el mètode avalat pel govern espanyol considera que la contribució catalana a l’exèrcit espanyol és de 1.306,4 milions, dels quals 170 són per modernitzar les forces armades i el seu armament.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada