Crec que tenim un Govern que ho està fent molt bé i que està realitzant un esforç important per respondre a les necessitats dels ciutadans que ho passen més malament. Estem aplicant el programa electoral pactat i l'Executiu funciona a la perfecció. Ens entenem bé amb el president Puigdemont i estem satisfets dels passos que està fent el Govern.
I quins passos s'han fet en la construcció de la futura Hisenda catalana?
En un primer moment, estem avançant per assolir el màxim autonòmic de la Hisenda catalana, del qual estàvem molt lluny, i, al mateix temps, posant les bases de construcció de la futura Hisenda pròpia. Hi ha comunitats com Múrcia que tenen més desplegada la hisenda que Catalunya. Hem començat a fer els passos per efectuar la recaptació executiva, que fins ara estava subcontractada a l'Estat, i s'ha fet un nou pas endavant en la construcció de Tributs de Catalunya, augmentant de 53 a 142 el nombre d'oficines de la finestreta única. Així, els ciutadans disposaran de 89 noves oficines distribuïdes arreu del territori per poder fer gestions tributàries. El nostre compromís, i farem tot el possible perquè així sigui, és tenir enllestida la Hisenda pròpia d'aquí a 15 mesos.
Quan dius que la independència no dependrà només de la voluntat del Govern de la Generalitat, què vols dir?
És evident que no només depèn del Govern de la Generalitat, perquè, si no, ja seríem independents. Depèn també del Parlament i de la contrapart, l'Estat del qual ens volem separar, i de com aquest utilitza les seves eines, en un context democràtic de l'Europa occidental. Però no només depèn d'això, sinó també de la conjuntura econòmica internacional i, en concret, dels mercats financers i dels compradors de deute del Regne d'Espanya i del Banc Central Europeu. Inevitablement, serà sempre un procés multilateral en el qual hi participen molts actors. Per tant, és molt important moure'ns correctament no només en el context de la societat catalana sinó del conjunt d'aquests elements. Singularment, en l'àmbit internacional i financer.
Quin paper ha de tenir la comunitat internacional i els mercats en el procés?
El paper dels mercats i els creditors internacionals serà fonamental. Algunes agències de qualificació com Fitch ja han explicitat que desconfien de la responsabilitat del Govern espanyol davant del seu deute. El que sembla evident és que si Catalunya fos responsable dels seus ingressos, tenint en compte l'esforç que fa la societat catalana, la qualificació que tindrien de la Generalitat seria positiva i probablement confiarien més en Catalunya que en l'Estat espanyol.
Algun cop, has apuntat que l'Estat intentarà comprar els catalans quan vegi que la independència és imminent. Arribarà una oferta?
La voluntat del poble de Catalunya no es pot comprar, i menys per un Estat com l'espanyol, que no compleix mai les seves promeses. Ho ha demostrat reiteradament. Tots els pactes fiscals s'han incomplert. La confiança en una solució fruit de la negociació amb els partits espanyols és totalment irreal, ho hem comprovat sempre.
Mentre no s'arribi a la independència, cal gestionar el dia a dia. Com seran els nous pressupostos?
Com hem repetit en altres ocasions, no seran els pressupostos que els ciutadans mereixen. Tot i que l'economia està mostrant uns símptomes positius: està creixent molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, les exportacions estan en màxims històrics, la recaptació vinculada al turisme, també, i la inversió estrangera és extraordinària, malauradament, aquests elements no arriben a molts ciutadans. Hem de procurar que el creixement arribi a tothom. No sempre és fàcil, perquè tot l'esforç que fa aquest país pagant impostos, per exemple, no reverteix adequadament en la societat. Però ho estem intentant i així es reflectirà en els comptes. No hi haurà reduccions de la despesa respecte al 2015 i, a més, hi afegirem el Pla de xoc, que puja uns 270 MEUR. L'increment de l'activitat econòmica ho permetrà.
I com valora la gestió que està fent el Govern espanyol del finançament de la Generalitat?
L'Estat espanyol s'està dedicant a posar totes les traves que pot a l'economia catalana, sense adonar-se que, si l'economia catalana va bé, és un factor positiu per a l'economia espanyola i per a tots. De fet, aquest és un dels problemes que han tingut els governs espanyols: reconèixer que si l'economia catalana tirava bé, això acabaria sent beneficiós per a ells mateixos. El ministre Montoro s'equivoca quan calcula sistemàticament a la baixa les bestretes dels ingressos del sistema de finançament, fent que Catalunya i altres comunitats no disposin d'uns diners que els corresponen fins 2 anys després. O s'equivoca també quan decideix reservar-se gairebé el total del límit de dèficit. Castiga els ciutadans catalans, però al mateix temps perjudica l'economia espanyola, que depèn en bona part de la catalana.
Font: La Humanitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada